El Punt, 24 de febrer de 2009 - 2009 -
Va ser un desig de l'alcalde que l'escultura representés una arquera de perfil prehistòric que apuntés cap a Burriac. No per motius bel·licistes, sinó perquè en un punt de la falda d'aquella muntanya hi ha el poblat ibèric que és el bressol del Mataró més arcaic, i, en el seu cim, el castell que és origen del Mataró modern. Tal com Rovira Brull la va representar, la Laia ja ha llançat la fletxa cap a l'objectiu muntanyós. Si les fàbriques de la via Sèrgia haguessin tapat Burriac, la pensada historicoartística de Manuel Mas no hauria tingut efecte i la fletxa hauria anat a impactar a la teulada dels bombers o a can Toyota. Per sort la meva alarma va ser infundada, i des de la Porta Laietana, que és el nom de la plaça on la Laia s'erigeix, Burriac es veu perfectament i les intencions conceptuals queden clares.
En realitat no sé si queden tan clares perquè l'altre dia, tornant a Mataró amb el cotxe Casas, vaig sentir una jove que preguntava a una altra: «Què deu significar, la Laia?» Les joves de l'autobús no sabien el significat que l'alcalde va voler donar a l'escultura però van parlar de «la Laia», van dir «la Laia», com si es referissin a una amiga o a un familiar molt pròxim. La Laia, l'arquera s'ha convertit en un personatge més de la ciutat de Mataró, i molt més popular que el gegant Robafaves, o que en Terri o el xurrero, per dir uns noms antics. Jo sé d'una noia que ara és tota una senyora i una mare que va posar Laia a la seva filla encomanant-la no a Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, sinó a la Laia de Mataró. Les noies de l'autobús i la mare de la criatura potser ignoren que la Laia de Mataró es diu així perquè representa una dona de la tribu fundacional dels laietans. Quan un fet queda embolcallat per la boira, per les confusions i els malentesos i no se'n sap ni el què ni el com és senyal que ja forma part del patrimoni intangible però molt real dels sentiments. No defujo que un dia la Laia entri en competència amb Juliana i Semproniana pel patronatge de Mataró i en Peret li dediqui una missa rumbera, ella té molt poder, ella té molt poder, la que nos parió.