Llibreria d'Alvar Verdaguer (Barcelona), 1868
Ruines...! (fragments)
Aquí l'Egara fou; la gran Egara!
De ses grandeses que lo món ompliren,
Ai, ja no en queden ni les cendres ara!
Cent i cent voltes, de la terra eixiren
Errants fantasmes de la fosca bruna,
I aquí, al peu del torrent, se reuniren
Per admirar dels segles la fortuna...
Focs folls que en un instant lo vent desfeia,
Al primer raig de la indiscreta lluna![...]
Aquí on Vallparadís vui serpenteja,
Entre albes i canyars, flors i verdura,
Que el vent amb flaire dels romers oreja,
Com del passat fantàstica figura,
De l'abisme evocada; ombra severa,
Que la lluna dibuixa en la planura,
S'aixeca d'un castell la calavera...
Avui sa impotència i abandono plora,
I el darrer tomb de l'univers espera!
Les ortigues i l'eura trepadora,
Dels ennegrits merlets s'ensenyoriren;
Del lloc de la senyera vencedora! [...]
Mes quan lo primer raig de la serena
L'espessa glassa de les bromes talla,
I en llunyadà horitzon ses llums destrena;
Ni vestigi se veu de la batalla...
La cadernera ses cançons refila,
I el vent que baixa de les serres calla!
Brota llavors de la industriosa vila,
En immers espiral, negra fumera,
Que al cel, formant-ne pavellons, s'enfila;
Del llamp també el vapor en la carrera,
Serres forada, los espais traspassa,
Xiulant, deixant-ne borrallons enrere!
És lo progrés que amb la ciutat l'enllaça!
Llavors entre les gales matutines,
Al so de les campanes de Terrassa,
Cantars murmura el vent en les ruïnes!