Publicacions de La Revista (Barcelona), 1930
Del meu poble
Blanc de Sitges, aire tendre,
mar de plata, llum per vendre,
mimosa, palmes i ocells...
El matí, que el fred clenxina,
baldaquí de seda fina,
fet amb roses i clavells.
Blanc de Sitges - amb una eura
tot l'any viva, fent-s'hi veure,
per tal d'endolcir l'esguard-
blanc i verd i blau alhora...
Si és l'hivern, res no ens acora;
recer pel desig isard.
Margell, pedrisset o tanca. -
Ara, millor si una branca
hi senyoreja amb estil
i si és l'hora de l'alosa;
al temps que l'hivern reposa
sota el raig d'un sol humil.
Oració a la Verge del Vinyet
O Tu, qui ets la serment de nostre guany
plantada al mig de nostra amor contrita,
empelt del cel, esponerós tot l'any,
qui mai no et canses de llevar collita.
Parra fruitosa de raïms de mel,
qui així un dia, en una penya eixuta,
clavar volgueres ta divina arrel,
per ombrejar la desolada ruta.
Vinguda fores de l'Eternitat,
trobada en terra, al cel donada a mitges?
l'ampla abundor de ta fertilitat
s'és estesa al damunt de nostres sitges.
Cara a llevant, davant de nostre freu,
que el nauxer sap rebel a la victòria.
O lleny august, tallat pel mateix Déu
en la soca incorrupta de sa Glòria!
O lleny august, pels segles respectat,
que mai no marcirà cap ponentada,
segueix essent rebroll de caritat
al mig de nostra amor tempestejada.
Que ta llecor apagui nostra set:
que l'odi es torni germanor divina
al dolç empar de ton gustós esplet.
Ton ram fruitat vers nostre llavi inclina,
Santa Maria del Vinyet!