Estratègia Local - 1999 - Barcelona
CAPÍTOL XVII
Alguns advertiments pertanyents als consellers de la cosa pública
Sobre aquesta materia dels consellers i de la cosa pública has de notar alguns advertiments que diu Eutròpius en el tractat que féu de la cosa pública.
El primer és que els consellers de la comunitat han estat anomenats per diversos noms segons les diverses propietats de llur ofici.
Els romans anomenaven tot el consell de Roma "senat", això és congregació sensada i amb seny, ja que aquí és sobiranament necessari el seny i la saviesa. Els italians els anomenen "priors", ja que són els primers i els més honorables homes de la comunitat; i per això els ha d'ésser feta major reverencia que a tots els altres, i això per honor de la comunitat de la qual ells són cap i cor durant llur regiment.
Els catalans els anomenen "consellers", ja que principalment és a ells a qui pertany aconsellar la cosa pública. Els valencians els anomenen "jurats", ja que en el començament del seu ofici ells fan jurament especial d'aconsellar i de mantenir la cosa pública segons llur poder. I així mateix veureu que en cada regió tenen un nom especial, significant alguna dignitat o propietat especialment pertanyent a llur ofici.
La segona observació és aquesta: que els bons consellers de la cosa pública fan més, i la seva obra és major que la de tots els altres. Això diu expressament Tul·li (De senectute, capítol X), i per tant es prova, car diu que els consellers són a la cosa pública com el patró és a la nau, que encara que estigui seient, fa major obra governant la tripulació de la nau que no fan els altres per gran treball que sofreixin. Així com, malgrat que més treball corporalment passa en els seus membres un llaurador que un príncep bo, sense comparació és major i millor l'obra del príncep ben regent que no l'obra del pagès llaurant o cavant la terra. I aquesta dignitat i altesa d'obra fa els prínceps dignes d'especial honor i reverència.