Elece, SAL - 1988 - Terrassa
La Torre del Palau
Vibrant d'eternitat resta, alterosa,
i encara vigilant el pic més alt,
la Torre del Palau medieval,
en setges i combats victoriosa.
Al seu redós va créixer, valerosa,
—plena de flors d'amor i amb cor lleial—
la vila de Terrassa en temps feudal,
obrint una ampla ruta gloriosa.
Va vetllar el son de comtes i de reis
que promulgaren generoses lleis
i privilegis a l'antiga Egara...
Mentre el salmeig del vent renovi afanys,
ella espera i oblida els desenganys
i pel Castell-Palau sospira, encara.
El Castell-Cartoixa de Vallparadís
Salut, Castell-Cartoixa renadiu,
promontori de la verda fondalada
del dolç Vallparadís, sense hivernada,
on sempre es primavera o mig estiu!
Si durant anys l'amor va ser gasiu
i el viure oprobiós, sense teulada,
ara en els cors s'ha encès la flamarada
d'un altre amor que deixa etern caliu.
L'oreig frisa de nou pels torricons
que extàtics atalaien horitzons
vetllant, devots, les noves meravelles...
Terrassa ja et confia el seu tresor,
i en son sepulcre s'estremeix el cor,
tan generós, de Blanca de Centelles.
Al monument visigòtic d'Egara
Sant Pere, Sant Miquel, Santa Maria
— Capella, Baptisteri i Catedral—
monument visigòtic immortal
que el Bisbe Nundinari beneïa.
Quan Ireneus obria el seu missal,
la llum de Déu a l'ara resplendia,
i el rossinyol, l'alosa i la falzia
glossaven la paraula divinal.
— No hi ha en el món refugi més sagrat!
amb paternal amor deia el Prelat,
si Roma algun Concili projectava.
I la veu d'Ireneus es va sentir,
i el nom d'Egara arreu es va esculpir
amb el raig d'una llum que mai s'acaba.
Bellver de Cerdanya
Encara tinc el cor meravellat
del poble de Bellver de la Cerdanya,
penjat dalt d'un turó i emmirallat
pel Segre que el bressola i l'acompanya.
En les postes contempla el blau-rosat,
el dosser rutilant d'una muntanya
que a 1'estiu l'endolceix i el torb irat
de 1'hivern se li clava dins 1'entranya.
Durant tot l'any i amb fruïció l'estiu,
es banya silenciós en el seu riu
el campanar, entre riberes gerdes...
I esborronat de goig diu al veí,
l'augusta serralada del Cadí:
— Salve, muralla de les prades verdes!
Sonet a Campelles
No cal trucar: ja t'obren tots els vents!
I el primer Déu-vos-guard que et diu Campelles
es oferir-te als ulls les meravelles
de les altes muntanyes resplendents.
Brillen les neus en postes sangonents
i en gràcia de llum les formes belles
es trasmuden al cor en veus novelles
i encelen tots els nostres pensaments.
S'incendia la joia que infoneu,
oh muntanyes del nostre Pirineu,
des d'aquest finestral que el vent obria...!
Campelles és un poble molt petit
al cim d'un port gegant; de dia i de nit
els vents van orquestrant llur simfonia.
Olot
Torno d'Olot amb ulls d'enamorat,
profundament absort del seu paisatge,
de tanta exuberant frondositat
que el pensament sovint farà el viatge.
Recorreré els camins com encantat
i trucaré perquè se'm doni estatge,
i en qualsevol indret, meravellat,
viuré amb amor ardent el romiatge...
Pels corriols, al peu del Fluvià,
i endins de la fageda d'En Jordà,
i al cim de Sant Francesc, al Montsacopa.
Oh somnis, retorneu-me en el país
des d'on contemplo un tros de paradís:
el Canigó oferint la blanca copa!
Sant Joan de les Abadesses / El ball de Pabordes
Potser l'encís de la dansa feudal,
d'aquesta vila que té baronia,
va néixer als porxos del vostre casal
en aquell temps de reial senyoria.
En aquells temps que la vida glatia
sota la llàntia que enyora el missal
i a dins del cor una rosa floria
si feia lluna a la nit de Nadal.
Damunt les prades de fenc olorós
senyorejava l'amor venturós
en aquells temps que la seda es brodava
al peu mateix del portal del carrer,
mentre l'amor hi passava lleuger
i amb el llenguatge dels ulls es parlava.