Arts Gràfiques (Roquetes), 1979
El carrer de bon matí
Casetes velles
d'una altra era
que han bressolat els somnis
deis nostres avis
el carrer de Bon Matí
dret com un pi
porta al nostre cor
una emoció sincera
i una pregària als llavis.
Símbol del Rocall,
deis vents de dalt al recer
els nostres vells
d'un aixaragall
van fer-ne un carrer
amb pedra i terra
en plena serra.
De cara al sol llevant,
al beset de l'aurora matinal
que la foscor de la nit trenca,
tot es va il·luminant:
la ratlla blanca del Marjal
l'espasa roja salinenca
la mar blava, infinita,
que sols el cel delimita.
Davant d'un tal horitzó
ple de vida
de color
que la Natura renova
cada dia
l'ànima s'impregna de dolçor
i de l'existència troba
l'harmonia.
Quin és el teu precedent?
La Moleta.
Qui escollí l'emplaçament?
Un poeta.
Príncep del Rocall!
Caldria un altre príncep
un Maragall
per a extreure del teu pit
tota la poesia.
Accepta el meu atreviment
el meu delit
com una ofrena,
son fills del sentiment
que ens encadena
al solc original,
no és gens forçat
ve natural
és el fil de la fidelitat
qui l'ha teixit,
i si la meva parquetat
no ha reeixit
a refer-te tal com et veig
acull la meva intenció
exempta de pretensió
com el sagrat xiuxiueig
d'una oració.
Sant Llorenç del Munt
Oh Sant Llorenç del Munt, arpa vivent,
que exultes a la veu de la requesta,
al crit rebel de 1'implacable vent
quan s'alça furiosa la tempesta.
Però si el sol t'arbora tendrament
ja no et recordes de la nit feresta,
i al so del dolç arpegi omnipotent
vibren els cingles i els penyals en festa.
I encara percudeixes l'esperit
de la ciutat que vetlles dia i nit,
estesa en els teus peus, ben confiada...
Oh muntanya del Sant Llorenç del Munt!
Ningú no sabrà mai fins a quin punt
Terrassa ha estat per tu prestigiada.
Clariana (Fragment)
ALCANAR!
Sí, Alcanar,
el campanar
la punta de les Salines
el passeig de les fadrines
el diumenge al sol ponent,
el franc parlar estrident
del canareu expansiu,
la pols del carrer a l'estiu;
el Montsià i la Serreta
el Remei i la Moleta
l'olivera, el garrofer,
el panís, el bon meló
dolç i dur com el torró.
La mar blava,espaiosa,
la vela blanca, graciosa,
la mel que surt de la bresca
la xarxa dels canalats
portant l'aigua clara i fresca
per calmar la set dels prats.
El cant gutural de l'era
que guarda el seu gran misteri,
el porro que el veí espera
els xiprers del "Cementeri"...
Prodigiosa clariana
d'un paisatge de Bretanya,
on són els meus pensaments?
Presents!
La velleta
(En honor a les velletes d'Alcanar)
Asseguda a la vora del brancal
la velleta
la pilota de llana al davantal
fa "calceta".
Les mans ja un poc tremoloses
que el curs del temps ha secat
prossegueixen, afanyoses,
el col·loqui inacabat.
Res més en ella no es mou,
el seu llavi no es desclou:
llunyana, abstreta,
va fent "calceta".
Sols quan el sol es desvia
quan sona l'Ave Maria
aleshores se la veu
fer el signe de la creu
i com presoner lliure
esbossar un somriure:
somriu a Déu!