Imatges - 1930 - Barcelona
Bon dia Rossinyol, li diem a dos quarts de quatre de la tarda. S'acaba de despertar. La màquina d'En Gaspar s'espera al corredor. Es tracta de fer-li un retrat al llit. Fet i fet, el llit li fa de menjador i de despatx.
Però així i tot, la muller no s'hi ha avingut de seguida. En Rossinyol, en canvi, no ha fet escarafalls. Carrega la pipa i ens diu que està a punt. Donya Lluïsa li arregla el llençol que faci goig i li posa el coixí com a fons del cap i de la barba. Ell, per quedar més natural, ho desarregla d'una revolada. [...]
A la tauleta de nit hi ha tres pipes, una gran estilogràfica, dos paquets d'escuradents encetats, un llibre amb una coberta ben patinada i tot de tabac, malaguanyat.
—Viviu de llet i gasteu escuradents?
—Són per netejar la pipa
És a dir tot el joc de pipes que té a punt, per si hi ha avaries. En Rossinyol fuma en pipa perquè apreta tant les dents que desfà la cigarreta. Al costat de tantes pipes hi ha una només una estilogràfica que s'hi migra. És enormement gruixuda; hi cap un tinter, però En Rossinyol no n'abusa. Escriu molt poc. quan està d'humor, ben assegut al llit, escriu de cinc a vuit del matí. Ara fa uns dies que se'n descuida.[...]
A les nou En Rossinyol pren una tassa de llet. Li serveixen en un pot que no sigui de vidre perquè així es fa la il·lusió que no n'hi ha tanta. A quarts de quatre –l'hora de despertar-se – més llet amb molt de sucre.
A la tarda, a les set, un "negrito", (gelat de cafè amb llet) a l'"Horxateria". a l'hora de sopar, una tassa de brou amb un rovell d'ou i tres o quatre dolços. De vegades, pastilles de xocolata de més a més.
A "La Punyalada" torna a prendre llet. Ja podeu notar que la llet substitueix ara en el menú d'En Rossinyol el paper de l'absenta. Se n'ha desavesat, definitivament. Ell, però, sosté que això li escurçarà la vida.
A La Punyalada hi arriba sempre que són quarts de tres. No és pas el primer d'arribar ni el darrer d'anar-se'n. Li guarden sempre un lloc al mig. La majoria són músics. Hi ha una pila d'aficionats a la pilota basca. De literats gairebé no n'hi ha. Això dóna una gran vivacitat a la penya. Quan hi anava En Pujols, feia el menú de tots i, a més, els ensenyava a menjar. En Moraguetes en aquest aspecte no l'ha pas substituït. Parlen de tots i de tothom. La qüestió és encarrilar la conversa per aguantar el punt: arribar a fer-se de dia sense ensopir-se. algun dia, En Pahissa i En Moraguetes han fet una paròdia de l'escena de Romeu i Julieta:
—Mira, ja es fa de dia.
—No, no que és el fanal que s'ha apagat.
—Sents el cant del gall?
—No, no, és un venedor de diaris.
En Rossinyol compra els dos primers diaris que surten. Voldríem que Imatges sortís també a aquella hora, per tenir-lo com a primer lector.