Llibres del Segle (Gaüses), 2000
Inventari
En el quadern de Caterina Albert
hi ha dibuixades
tres-centes vint-i-vuit peces emporitanes.
Objectes d'os i vori, de terra cuita:
lacrimatoris, gerres,
hams, penjolls i culleres,
espàtules, agulles,
fíbules, claus de pany, sómbols fàl·lics, sivelles,
àmfores, atuells
i urnes cineràries,
puntes de fletxa, grans de collaret.
(L'any trenta-sis, un escamot de militars
va confiscar-li les troballes:
algunes s'exiliaren a Montjuïc
on encara reposen,
d'altres han fet la fi de tantes obres
expoliades.
Hotel
La llum d'argila encén la balustrada
de la terrassa on sec, des d'on
contemplo mar que perfila l'àmfora dels pins.
A la taula parada el vent atia
les tovalles. S'envolen els tendals
en l'hora camforada del migdia.
Torna la veu d'algun atent cambrer
que, amb uniforme i safata d'esmalt,
em canvia el vermut per una espessa
infusió que Asclepi, el déu més savi,
ha libat a la cuina de l'hotel.
Xiprer
Sobre
la mar treus l'ull
Sobre
les crestes i la sorra
fina Sobre
pinassa i algues i
garotes Sobre
les ruïnes
hel·lèniques, romanes
Sobre
la mar de fa mil anys
i mil anys més
talaies horitzons.
Guardià
La mar fosca i pelada té ulls de gat.
No hi ha pous ni arengades ni garum:
crostes d'estrats damunt pedra i més pedra,
pols sobre pols que diposita un gruix
espès d'oblit. Se n'han anat les barques,
els mercats han plegat i els salaons reposen
sense tines ni carros de cavalls
ni cap túnica bella de patrici
que s'envoli en el fons de l'horitzó.
A les cisternes es podreix un dit
d'aigua plujana, l'àgora és deserta,
cap batec d'ala torba les cornises.
Ni crits d'aspres soldats ni murmuri d'abelles.
Només un gat arqueja el llom mandrós
i arrufant el musell miola cap a terra;
s'enllora el vell mosaic a la intempèrie
i ell es replega ignorant cap perill.
No sap que els fal·lus esculpits en pedra
ja no vetllen pels vius,
que, hora foscant, ningú guarda la porta.
Camps d'Empori
A Caterina Albert
T'has assegut damunt la roca ferma
-camps arranats on la tossuda sorra
s'espolsa al vent i recomposa dunes-
i amb el vano a la mà i unes sabates
de sivella ajustada t'incorpores
i tornes a fer camí cap a la platja.
Allí, les restes de la vagoneta
que pic i pala han separat en gleves
de terra seca, compactes com fòssils,
s'amunteguen on trenquen les onades.
En la desfeta llesca que l'escuma
va deslligant has trobat cornalines,
has collit fusaioles; i en allargar la mà
el cap d'una cargola ha espurnejat nacrada.
Hi has acostat l'orella amb els llavis celats
just un instant, a temps que una mar confident
en la llum de ponent et digués misteriosa
que la veu del teu cant perduraria.
El capità Trueno
Els capitans com tu, Capità Trueno,
van sense estol ni exèrcit en galeres furtives,
naveguen en la mar sense cap brúixola,
duen tot l'equipatge empaquetat als ulls,
una espasa al cinyell
i un viu de tossudesa a cada cella.
Els capitans com tu són rampelluts
i, si ataquen pirates o taurons,
són els darrers d'abandonar la barca.
S'ho juguen tot per tot.
Vespre a Sant Martí
La llum de Sant Martí té la mirada blanca
dels albats que se'n van per l'horitzó dels pins.
Llum angèlica d'or que brilla al planetari
del cel i va per mar a cavall del garbí.
S'enceta arran de platja i es colga a les muralles,
pel xuclador del vespre cristal·litza en la nit.