Autor: Lluís Roca i Florejachs
Pàgina: 234
Indret: Plaça Noguerola (Lleida)

Romaní  III

No passeu de llarg, abelles,
flors cercant de lluny verger:
ans enjogassa-us amb elles,
voltejau-me a mi primer.
Feu-me oreig amb vostres ales
que ara obriu a plena llum;
no rumbejo hermoses gales,
mes us guardo amic perfum.
Pler vos dó que us l'oferesca,
deturant-vos pel camí.
¡Tant de bo si en vostra bresca
sempre dolça, sempre fresca,
hi ha un esment del romaní.

Autor: Francesc Casas i Amigó
Pàgina: 76 i 79
Indret: Can Suari d'Alfou (Sant Antoni de Vilamajor)

La masia (fragments)

Allà la veig!, de feixes i boscos rodejada,
amb sos pallers que daura del sol ponent la llum.
Ja veig ses parets blanques, sa rústega teulada,
sa negra xemeneia que de la llar sagrada
al cel aixeca el fum.

Després de llarga ausència, després de trista espera,
que bell és descobrir-la sobre el nadiu terreny!,
conèixer la porxada, les establies, l'era,
i veure enmig de boires alçar-se al seu darrera
les cimes del Montseny!

Masia dels meus avis, la bella recordança
del temps de la infantesa me porta a ton recés;
de les ciutats i viles ma joventut se'n cansa.
Enyoro eixa teulada! Que trista és l'enyorança,
Déu meu, que trista que és!

Mes ah!, ja se m'arrima fressosa la aminada,
la fosca veu de l'avi quan entro la conec,
i d'entre les panotxes i brossa de l'entrada
a entrebancar-me surten los polls d'una llocada
que piquen lo gra sec. [...]

Masia dels meus avis, quan era un noiet tendre
tot escoltant rondalles de jais i de pastors,
per animar mos càntics d'ací dins la vaig prendre;
que no s'apagui, donques, i fes que pugui encendre
amb ella els altres cors.

Autor: Antònia Gili i Güell
Pàgina: 396
Indret: Casa d'Antònia Gili Güell (Gòtic) (Barcelona)

L'anell d'esmeragdes (Fragment)

 

Quan arriba el mes de maig

i s'enramella la prada

també l'arbre de l'amor

floreix per la jovenalla.

D'una ermita al dolç ombreig

al cim de la serralada,

en quants cors trau poncellam

al segon dia de Pasqua!

Com l'aplec de la Salut

ja d'antic té anomenada

allà hi va lo bo i mellor

tant del pla com de muntanya;

baixen hereus de per munt

guapes eugues cavalcant-ne,

en les masies del vol

no hi sol quedar cap tartana,

i a collades pels camins

bromejant la gent s'hi atansa.

Quan les mares han complert

llurs prometences sagrades,

quan ja l'ofici han cantat

la colla deis caramellaires

i seguint lo poble en pes,

los goigs a la Verge santa,

per ballar coques y rams

gran moviment hi ha en la plaça.