Tipografia Balmesiana (Vic), 1919
Deus meus et omnia!
Ara ja em té robada
jo el vull ara tot sol!
La llum ja m'és tenebres,
la terra camp de mort,
estrelles que em plavien
si no us veig més, mellor;
aucells que em desvetllàvau
podeu cantar ben fort,
canteu que no us escolto,
no vull deixar mon son...
sols Ell sap desvetllar-me,
i ara jo el vull tot sol!
Abans veient muntanyes
se'm desfermava el cor,
l'esperit m'hi fugia,
(pobre esperit tant foll!)
Ara ja no em fan ombra
per obirar lo món,
dels rius tant se me'n dóna,
dels cims gelats i el bosc,
ara un fossar m'és ample
ni menys vull sebre on som.
Tan sols Vós no em deixésseu,
ara jo us vult tot sol?...
M'ho dareu i prenguéreu
lo que em sabia dolç,
ara si m'ho tornésseu,
mon Déu, no ho vull tampoc.
Los goigs d'ací no els cerco,
les penes no me'n són,
lo cel que em prometéreu,
ni el cel promès me mou;
per ço no us cal donar-me'l
tan sols m'obriu lo Cor...
Per mi ni cels ni terra,
per mi sols Vós tot sol!!!
Enyorança
Tornau, Jesuset, tornau,
que so encara vostra aimia.
J. Verdaguer
D'ençà que m'heu deixadeta
que no faig sinó plorar,
mon desig que al cel volava
ha caigut fred i eixalat,
i fins estrelles amigues
que em somreien des de dalt
s'amaguen per no mirar-me
¡és tan trist no ser amat!
........................................
Si no surt lo sol jo em gelo,
si no surt lo sol me'n vaig...
De dia tot ho veig negre,
de nit no puc reposar,
no tinc aspre que em sostinga,
no tinc braços on llançam,
si no tornau, Amor mia,
si no tornau, on me'n vaig?
Al·leluia
Jam hiems transit
Les cordes de ma lira són trencades
pensí mai més mos somnis escoltar;
mes aquell Déu de qui jo so estimada
deixa'm sovint la cítara sagrada
que un àngel a mon Pare
per endolcir ses llàgrimes polsà.
Lluitant
Muero porque no muero
És temps de sospirs i penes
lo temps més llarg i cruel
quan deixa l'ànima en dubte,
quan dóna i pren...
Si un jorn sos ulls me somriuen,
l'endemà no em vol dir res,
i, sabent, com sap, que em moro
lluny d'Ell d'enyorança i fred
no em vol respondre si el crido,
si el cerco s'amaga més,
i un moment si em da esperança
tot desseguit me la pren...
Diu que haig de morir a la terra,
jo sabés la fossa on és!
Bon Jesús, si m'heu ferida
dieu-me quan me voleu,
que si vostre amor no em mata,
també ¡ai de mi! moriré,
moriré com la rosada
caiguda sobre un pedreny,
com en la terra gelada
mor la flor del ametller...
Dieu-me quin serà el dia,
dieu-m'ho, Jesuset meu!
que és temps de sospirs i penes,
lo temps més llarg i cruel,
quan deixau l'ànima en dubte
dant i prenent...
Rosella
¡Què bonica és la rosella
tan vermella!
és l'estimada del blat.
Jo com ella prou voldria
ser l'aimia de Jesús Sagramentat.
Vós, Mareta, si volíau
li diríau
que a sols Ell vull estimar.
Coronaberis
No em feu frissar, Vida mia,
no em feu plorar mon Amor,
coronau-me prompte, prompte,
sinó em moro de tristor;
dau-me corona d'espines,
no me la doneu pas d'or,
jo vull la que Vós portàvau
per saber vostre dolor,
si feria, que fereixe,
prou tinc ja ferit lo cor!