Editorial Barcino - 1968 - Barcelona
Balada d'Olot
Olot, vall fresca i gemada,
de policromat vestit;
cada any apareix ornada
d'albors de fajol florit.
La volten prats delitosos,
l'ombregen arbres frondosos,
la cenyeix el Fluvià...
Olot és com una vella
que escolta la cantarella
que fan les fonts en rajar.
Sovint, per serrats i comes
veiem que s'estén un vel,
i entelen les grises bromes
el blau lluminós del cel.
La pluja que s'anuncia
omple el cor de melangia
i, esborrades les colors,
la boira els camps emmantella,
i Olot és com una vella
que no veu els seus tresors.
La primavera florida
a Olot no sempre somriu;
mes li dóna nova vida
cada any l'entrada d'estiu.
És el temps de les fontades
i les llargues passejades
i els deports i nobles cants;
la vall tota s'esponcella,
i Olot és com una vella
que amoixa tendres infants.
Llavors per les avingudes,
per les places i carrers,
veureu cares conegudes
d'estiuejants forasters.
En la fresca vall gemada,
de verd fullatge esmaltada,
i entre l'esplendor dels blats
floreix la gentil rosella,
i Olot és com una vella
que té a casa convidats.
Però sempre els més joiosos,
entre els dies estivals,
són els breus i delitosos
de les festes setembrals.
Són quan tota s'engalana,
quan pren arreu més ufana
la nostra gentil ciutat,
quan tot somriu a dins d'ella,
i Olot és corn una vella
que a joventut ha tornat.
I quan la gent dispersada
torna als llocs d'on ha vingut,
reneix a Olot la daurada
i encisera quietud.
Mes, quan després ve la fira
la ciutat de nou respira,
i entre els freds incipients
té una florida novella,
i Olot és com una vella
que reveu els seus parents.
I quan la tardor avença
i ve l'hivern pas a pas,
el fred primerenc comença,
preludi de neus i glaç.
Llavors, en les tardes crues,
daurant les arbredes nues,
el sol al llunyà horitzó
clou, trist, la seva parpella,
i Olot és com una vella
que narra una tradició.
El Fluvià
Brollant ses aigües d'una oculta deu
i unint-se amb reguerols, fonts i rieres,
s'estenen en cascades juganeres
i formen gorgues dels sallents al peu.
I escumejant entre els penyals del freu
i regant valls i comes rioleres,
ha vist pobles juntar-se en ses riberes
solcant la terra i adorant la Creu.
Humil quan neix del cor de les boscúries,
a l'Empordà s'ufana en les planúries
i en riu acaba el rierol mesquí;
i dels segles que ha vist contant la història,
als pobles que cenyeix, els diu la glòria
de Roma augusta que el va fer llatí.