L'Aixernador Edicions - 1996 - Argentona
Cant a Burriac (fragments)
Companys veniu a seure a aquesta banda.
Mireu al fons, el cor no us fa un sotrac
en veure les muntanyes fent garlanda
a l'enasprat rocam de Burriac?
Jo hi vinc totes les nits una estoneta
tant si fa lluna com si està molt fosc
i amb l'esguard vaig seguint la silueta
del pic que s'alça rodejat de bosc.[...]
Els records de les hores més curulles
d'alegria m'aviven els sentits
i sento el braç remorós de les fulles
que ens gronxava la son de tantes nits.
I sento tots els ocellics que canten,
i l'esparver planejant cel amunt,
i l'aigua dels torrents i crits que espanten
de guineus que la vida se m'aclara,
que no és veritat que só un esclau,
que só a muntanya, fort i lliure encara,
entre la terra baixa i el cel blau.
El meu cor es retroba en la natura,
en l'amor del paisatge conegut
i la meva il·lusió devé tan pura
com aquell temps en què era molt menut.
Quan us sentiu sense fe, sens esma
o us tusti el cor un sentiment covard,
gireu-vos vers la serra del Maresme
cerqueu a Burriac amb vostre esguard.
Mireu-lo com torreja! Ningú el guanya
cel amunt. Ni amenaça ni afalac
el doblegaran mai. Fills de muntanya
ens sentim en mirar-te Burriac.