Edicions Oasi - 1938 - Barcelona
Tarda de diumenge al Raval
La ciutat, submergida en la mar alta
del traüt, té perfil de Carnaval.
La tarda, lassa i dèbil, com malalta,
s'arrapa a les faldilles del raval.
La llum del sol ponent s'atura i brilla
pel xarol dels tricornis dels civils
i el burot els convida a una manilla
a l'ombra lila d'uns lilàs puerils.
Tot és meridional. Tot es repenja
contra l'esquena mansa del diumenge,
corbada pel gran pes de Barcelona.
Hi ha un bla silenci i una calma neta..
I de sobte, un piano de maneta
acusa aquest paisatge de cretona.
Aquella Pasqua Florida
Aquella Pasqua Florida
sobre el matí de raval,
ros com un tendre britànic,
fi com la sorra del mar,
amb un verd d'adolescència
i una mandra delirant...!
Aquella Pasqua Florida
i aquell matí de raval,
ungla d'acer esmolada
que ara m'està esgarrapant...!
Poema dèbil i pàl·lid,
tragèdia blanca d'infant
escrit en la seda negra
de l'esguard del meu germà.
En aquells ulls que miraven
—Si li deixessin tastar!—
els nois que duien la "mona»...
Ai aquells ulls del germà
i aquella Pasqua Florida
sobre el matí del raval!
Tragèdia que em feia riure.
I és ara que em fa plorar.
Via Crucis
Sóc ombra o llum de martiri?
Visc dins o fora del món?
Realitat o deliri
les espines del meu front?
No sé de quan Ets en mi
i és meva la Teva veu.
Senyor, jo ja no sé qui
dels dos camina amb la Creu.
Passen els hospicians
Retallats sota el cel verge,
a contracor els he vist
per la seda perfumada
dels camins de Montjuïc.
Retallats sota el cel verge,
de dos en dos, encongits,
els caps pelats, sense clenxa,
i uniformats tots de gris.
Com plorava avui la tarda!
Com ha plorat Montjuïc;
la llimona del crepuscle
i la seda dels camins!
I a contracor els mirava,
i a contracor els he vist.
i ells passaven i esquinçaven
el silenci dels camins,
com un llarg tren de protesta,
els ulls àvids d'infinit.
Si a contracor us mirava,
i a contracor us he vist,
petons de la meva mare:
qui us els pogués repartir!