Edicions Proa - 2001 - Barcelona
ESCENA 17
B. Masmorra del castell.
Bernat de Solsona, assegut a terra, repenjat a la paret, duu uns pantalons foscos i una camisa blanca bruta. Al costat seu un home en la mateixa posició. Veurem que duu, cosida a la camisa, la rodella que el delata com a jueu. És Jucef Ravaya, un home d'aspecte noble, de cinquanta-cinc anys, amb els cabells blancs. Una mica més enllà, un munt de palla i robes. S'estan en silenci. Si hi ha algun finestral llunyà, és insuficient per treure la sensació d'humitat i foscor. Ravaya parlarà amb calma i equilibri. Bernat de Solsona, amb aquella punta d'altivesa que li coneixem com a cardenal.
Jucef Ravaya: Encara no m'has dit per què t'han tancat.
Bernat: Tu tampoc.
Jucef Ravaya: Tu ets el nouvingut.
Bernat (pausa: amb orgull): Sóc el cardenal Bernat de Solsona. M'acusen de... No ho sé ben bé. M'acusen per... denunciar una traïció.
Jucef Ravaya: Doncs jo soc aquí per jueu. Em dic Jucef Ravaya.
Bernat (fil de veu): Jo... Jo no soc jueu.
Jucef Ravaya: Ah. (Pausa: ) Doncs jo no soc cardenal. (Pausa: ) I què és això de la traïció?
Bernat: No, res... Un malentès.
S'estan en silenci una estona.
Bernat: Per jueu? Per això, t'han empresonat?
Jucef Ravaya: Que no ho sabies? Que no ets cardenal?
Bernat: No sabia que hi hagués ningú a les masmorres.
Jucef Ravaya: No t'havies preocupat mai de saber si hi havia algú a les masmorres de Peníscola.
Bernat: No sabia ni que hi havia masmorres. (Incòmode:) Fa molt que ets aquí?
Jucef Ravaya: Vuit anys.
Bernat (pausa, impressionat): Per què et van tancar?
Jucef Ravaya: Perquè el papa Luna va decretar la nostra persecució. Jo, abans, des de l'època del rei Martí, havia estat el proveïdor general del castell de Peníscola. Però amb la persecució... no va fer falta formular càrrecs... (S'assenyala la rodella: ) I haig d'anar sempre amb la rodella perquè les rates de la masmorra recordin que sóc jueu.
Bernat (pausa): Doncs jo aconseguiré que...
Jucef Ravaya (tallant-lo): Tu no podràs aconseguir res, cardenal. Allà a dalt esteu tots tocats de l'ala.
Bernat (silenci): Per què ho dius?
Jucef Ravaya: Que no us adoneu que el món fa temps que ha prescindit de Peníscola i de la seva cort de papes sonats?
Bernat (gèlid): No és veritat. (Amb ganes de ferir:) Tu ets un heretge.
Jucef Ravaya: Ja hi tornem. (Amb menyspreu:) Per vosaltres els qui no ballen al vostre so, són heretges...
Bernat: Hauries de tenir una actitud humil... Si et veuen tan rebel, et poden fer matar.
Jucef Ravaya: I què? Els meus fills ja són grans.
Bernat: No et fa por, la mort?
Jucef Ravaya: Sí. Però la mort només és morir-se.
Bernat: I la vida eterna? La condemnació o la glòria? Eh?
Jucef Ravaya (pausa): Tot això ja ho aniré veient i estudiant quan estigui mort. Des d'aquí ho veig força embolicat, senyor cardenal.
Bernat: El meu tracte és d'eminència.
Jucef Ravaya: Eminència. (S'anima, indignat) És que sou!... Aquí tancat amb les rates i et preocupes pel tracte...
Bernat: No penso renunciar al meu tracte perquè no vull renunciar a la meva dignitat.
Jucef Ravaya! Com vulguis, eminència. Jo només em dic Jucef Ravaya, fill de Moshé i Raquel, fill d'Astruc i Maria. (Callen. Passa una bella estona, tots dos amb els seus pensaments. Jucef Ravaya hi torna:) Esteu fent el ridícul, jugant a papes i bisbes. A la gent només li interessa saber si l'endemà menjarà. No ho creus, eminència?
Bernat: Som la salvaguarda dels valors espirituals de l'Església Universal.
Jucef Ravaya (dialogant): Sí, és clar, si t'ho mires així...
Bernat: Que te'n rius?
Jucef Ravaya: I ara, eminència...
De sobte, d'entre els draps i la palla sorgeix una figura que fins ara estava amagada. És un home gastat, vestit amb quatre parracs. Com que sorgeix cridant, ens espanta i també espanta en Bernat.
Pescador: I tant, que se'n riu! És un heretge!
Bernat s'ha aixecat, espantat. No s'esperava aquella aparició.
Mira RAVAYA, interrogatiu. RAVAYA els presenta:
Jucef Ravaya: El pescador Guiamó: una altra salvaguarda de la vostra Església.
Bernat: Qui ets?
Pescador: Un bon cristià tancat per un error, eminència.
Es fa fosc. Sentim la veu d'en JUCEF RAVAYA, amb una mica d'efecte d'eco, per indicar que està passant el temps entre aquelles parets.
OFF Jucef Ravaya (irònic): Tots tres estem tancats per un error. Com pot ser que la justícia s'equivoqui tant?
Es posa a riure. Les seves riallades es multipliquen per l'efecte de l'eco.
Es fa la llum. Som a la biblioteca.
Bernat: Què vol dir, això d'optar per una tercera via?
Albes: Un tercer nom. Potser l'obstinació en l'empat és el senyal de... (Assenyala cap al sastre, cap a la zona de l'Esperit Sant.)
Carrier: Jo em veig amb cor de portar la feixuga càrrega del papat. A més, essent francès puc restablir les aliances que havia fet el venerable Benet, que Déu tingui a la glòria, amb el rei de França.
A Albes se li escapa el riure: no ho ha pogut evitar Però Carrier no pot dir res perquè Gil ha saltat, furiós:
Gil: I jo sóc aragonès com el papa Luna! M'assisteix el mateix dret que a vós i sé que seré un bon papa.
Bernat de Solsona (fred, objectiu): Potser té raó el cardenal António d'Albes. Un tercer nom...
Carrier (irritat): Això! Ho voleu ser vós, oi?
Albes (sense cridar gaire): I per què no triem el cardenal Bonafè?
Bonafè (fent pantalla): Què? (A un altre:) Que parla de mi?
Els altres cardenals han renyat Albes amb la mirada. Sobretot, Bernat de Solsona. Albes plega veles:
Albes: Només era una idea.
Silenci. Hi ha molta tensió. El silenci es fa més llarg. De sobte, la veu de Bonafè!
Bonafè Què ha dit abans, el Carrier? Que vol ser papa o que no?
Els altres el miren com si vingués de la llana (de València). Passen. Carrier, nerviós, burxa més.
Carrier: Parleu clar, Bernat de Solsona. Que esteu pretenent que se us voti?
El cardenal Albes s'aixeca per donar més èmfasi a les seves paraules. Fins i tot fa una passa cap a Carrier:
Albes: Bernat de Solsona no és ambiciós com vós.
Carrier: Bé el criticàveu, abans...
Albes (incòmode): Deixeu de dir mentides o demanaré la vostra expulsió del conclave.
Carrier (alçant-se i contenint la irritació): Jo no dic mentides. Mai no he dit mentides. Per això no tinc amics. (Al conclave:) El cardenal António d'Albes m'ha calumniat: m'ha acusat d'ambiciós! (Solemnial:) Només em guia l'esperit de servei a la veritable Església.
Bonafè (al de l'altre costat): L'Albes també vol ser papa?
El cardenal Albes s'asseu. No considera necessari replicar. Es fa el silenci. Al cap d'uns segons, el cardenal Carrier parla en veu baixa:
Carrier: Ofereixo les terres de Miravet a qui canviï de vot a favor meu i desencalli la marxa normal de l'Església amb l'elecció del nou papa que tanta falta ens fa. (Es fa el silenci. Es miren els uns als altres. Ningú no se n'escandalitza. L'oferta va fent forat. Per assegurar-ho, Carrier rebla, en veu baixa, sense mirar ningú:) Les terres de Miravet i la pedania de Sostres.
Silenci. Bernat de Solsona agafa les paperetes i les llença a un braser que té al costat.
Bernat: Aquesta tarda, entre Nona i Vespres reprendrem la votació. Que l'Esperit Sant ens il·lumini.
Es fa fosc. Pas de temps.
Sentim unes campanes. Mentre les sentim, es torna a il·luminar l'escena. Som al mateix lloc. La majoria de cardenals estan al mateix lloc, però l'Albes està dret, a la vora de la finestra.
Tots escolten el final de la votació, quan Bernat de Solsona agafa el paper que li passa el cardenal secretari:
Bernat: El cardenal Gil Sanxis, tres vots. El cardenal Jean Carrier, tres vots.
Albes: Ens hi podem passar segles.
Callen. No hi veuen sortida. Dahe, per desbloquejar-ho:
Dahe: Doncs potser sí que és el moment de redistribuir els càrrecs del col·legi cardenalici. Jo demano de ser cardenal prodatari. (Enèrgic) Hi tinc dret!
Albes: Espereu que el nou papa faci...
Dahe (interrompent-lo): Però si no el té ningú, aquest càrrec! I el cardenal Bonafè vol ser el penitenciari major (A Bonafè, que no se n'ha assabentat gaire:) Oi?
Albes: Romanços.
Dahe: Ah. Molt bé. (Insidiós:) Com que vós ja sou el cardenal camarleng...
Bernat: Si us plau, eminències!...
Albes (enèrgic, talla en Bernat amb un gest. A Dahe): Jo porto els comptes de la cúria.
Dahe: Però si estem més pelats que una rata!
Albes: Tot i així, sóc jo qui porta els comptes. (Amb mala bava:) I sóc jo qui va aprovar que us lliuressin els sous per fer ampliar l'ermita aquella de Terol que us estimeu tant. (Desafiador:) O no?
Dahe (passa d'Albes per raons tàctiques; al Bernat): El cardenal degà pot fer els nomenaments, oi que sí?
Bernat: No ho sé, ho hauria de consultar.
Dahe: Jo vull ser prodatari. M'ho mereixo.
Bonafè (fa pantalla): I jo penitenciari major. A més, sóc el més vell del col·legi cardenalici i no està gens bé que no tingui cap càrrec.
Albes (en veu baixa): Ara el iaio vol un càrrec.
Bonafè (irritat): El cardenal António d'Albes és un maleducat perquè parla de mi en veu baixa!
Albes (a Bernat): Reverend cardenal degà: fóra possible que continués l'elecció del nou papa?
Bernat (donant-li la raó): Ens quedarà temps per discutir això dels càrrecs. Molt de temps...
Carrier (en veu baixa a Dahe): Si em voteu, jo us faré prodatari.
Bernat llença les paperetes de votació al braser. Estan cansats. Es fa fosc un altre cop. Pas de temps.
Quan torna la llum, tots asseguts amb algun detall que denoti que es tracta d'una altra sessió. Ara Bernat de Solsona llegeix les paperetes:
Bernat de Solsona: Cardenal Gil Sanxis. Cardenal Gil Sanxis. Cardenal Jean Carrier.
Alguns cardenals fan cara d'estar-ne fins al capell cardenalici. De sobte, Bernat de Solsona llegeix una papereta però calla. Mira els altres, espantat. El miren. Què passa? Llegeix amb la veu trencada:
Bernat: Cardenal Bernat de Solsona. (Agafa una altra papereta i llegeix:) Cardenal Jean Carrier. (Una altra:) Cardenal Gil Sanxis. (Agafa el paper que li passa el secretari. Tothom crispat, sobretot en Carrier:) Cardenal Bernat de Solsona, un vot. Cardenal Jean Carrier, dos vots. Cardenal Gil Sanxis, tres vots. (Pausa. Sospir d'alleujament. En veu baixa, amb desesma, amb una punta de tristesa:) Habemus papam...
Carrier (fent un crit esgarrifós): No! Només Nós podem conduir l'Església. Nós som el papa! Nós! I ens direm Benet, com el nostre antecessor. Nós som el papa Benet catorzè!
Els altres se'l miren esbalaïts. Albes, amb una punta