Eliseu Climent Editor - 1976 - València
La denominació que sembla més escaient és la de «País Valencià». Per bé que el mot «país» és originàriament un gal·licisme (procedent de pagensis, derivat de pagus), cal dir que fou admès pel català ja en segle XIV, en el període constituent de la llengua, i ja l'empraren Ramon Muntaner (cap. 34), Jaume Roig (vers. 1744), Curial e Güelfa, i altres textos clàssics del segle XV, sempre aplicat a una unitat territorial habitada per una comunitat diferenciada.
L'ús del mot s'incrernentà molt, tot i accentuant el seu sentit comunitari, en el segle XVIII -recordem, si més no, les benemèrites Societats d'Amics del País-, i el títol d'un romanç de l'any 1767, ens fa veure que la denominació de «País Valencià» estava ja llavors prou popularitzada:
Lletra uberta... que fa Quelo el Roig, d'Albal..., a tota la Cort de Madrit, per a que vinga a veure... la gran festa centenar de la Verge Amparadora, relatant lo lluït que estarà el País Valencià, adornat... de les valencianetes a la llei.
En el segle XVIII, la Il·lustració contraposava al concepte de Rei, els de Poble i País.
De fet, fou, després del 1930 quan, en substitució dels noms de Regne de València i de Regió valenciana, es generalitzà bastant el de País Valencià. Aquesta denominació manifesta la unitat geogràfica, històrica, econòmica i cultural, de les terres valencianes, i denota ensems el sentiment comunitari dels valencians, la seua consciència de constituir un poble particular, i la seua voluntat de seguir projectant en la vida pública la seua personalitat col·lectiva. Un opuscle jovenívol de Felip Mateu i Llopis, titulat precisament El País Valencià (L'Estel 1933), ple de notícies i suggerències, contribuí poderosament a la conformació cultural dels joves universitaris d'aleshores.
Els pobles i els països, ja ho sabem, més que no pas el passat, els constitueix la voluntat comunitària de futur col·lectiu individuat. Els valencianistes ens esforcem, i si cal ens sacrifiquem per «fer país». Per això ha cantat Raimon i ha repetit el jovent valencià:
D'un temps
que ja és un poc nostre,
d'un país
que ja anem fent,
cante
les esperances
i plore
la poca fe.
Amb el mateix sentit i abast és emprada la paraula «país» en diversos altres llocs, com al País Basc, al País de Gal·les, al País dels Sudets, als Països Baixos, als Països àrabs, als Països escandinaus, etc. I també amb el mateix significat del mot ha estat composta la denominació de «Països Catalans», que ha tingut gran acceptació per a designar el conjunt de les terres de llengua catalana.