CERE - 2000 - Flix
Ara veig l'entrada en aquella barcassa de l'Ebre, que em passava d'Ascó a Vinebre i La Torre de l'Espanyol, com un moment màgic, com el moment que, més de prop, em féu solcar les aigües del riu somiat en un viatge de riba a riba que, tot i la meva joventut insolent, era com una exemplificació del que és la vida humana en la realitat. El silenci, la lentitud segura i el respecte amb què fendia el riu aquella embarcació només els he tornat a sentir entre els carrers aiguats de Venècia, damunt d'aquelles gòndoles. Aquella massa gloriosa d'aigua ebrenca, com pit de dona a punt de rebentar, baixava acompanyada d'una vegetació exhuberant de ribera, que justament protegia de la incontinència aquosa que pogués sobrevenir al riu i que, a través de les arrels de les plantes, canyars, arbustos i grans alberedes i salzerars, feia la bona feina d'anar filtrant pels conreus humitat permanent a la terra.