Edicions 62 - 2008 - Barcelona
El cel es cobria de núvols espessos. Un vent baix, que alçava brusques polsegueres, els portava de la banda de mar. Avançaven de pressa, devorant estrelles.
A la plaça Molina el cel ja era tot cobert i el vent panteixava sinistrament a les cruïlles i per damunt de les teulades.
-Quin acabament de nit que es prepara!
-Ja t'he dit que el vent m'agradava.
Es tragué la capa que el vent feia voleiar horitzontalment i la hi donà.
-Guarda-me-la.
Ell l'agafà, s'aturà, mirà el cel.
-¿A quina banda viu de Consell de Cent?
-De cara a mar, a l'esquerra, baixant del passeig de Gràcia. ¿Per què?
-Per la Via Augusta farem drecera. Adoben el carrer i el camí no és massa bo, però hi guanyaríem molt. Ho dic pel temps.
Ni tenia pressa ni por de la pluja. Tenia ganes simplement de passar per aquell carrer tan ample, tan desert. «Semblarà que estiguem sols al món». Recordava que, cap a la meitat, entre Molina i el baixador de Gràcia, hi havia un jardí amb un plàtan molt vell plantat ran de reixa, amb tot el fullatge decantat al carrer. Sentir passar el vent per entre les branques d'aquell arbre, al costat d'aquella noia, seria inoblidable.
Tot d'una començaren a caure gotes. Espaiades, però rodones i feixugues, percudien el sòl amb una remor sorda que augmentava de densitat d'una manera inquietant.
-Només faltava això. -La noia mirà a banda i banda cercant un lloc on poder-se aixoplugar.
-Si volem trobar una porta, haurem de córrer fins a la casa rosa. En aquest tros només hi ha jardins -va dir el minyó una mica esverat.
Haurien de córrer com dos infeliços. Maleïda pluja que li desfeia tots els projectes.
-Posi's la capa i no es mullarà tant. -La hi posà i amb les dues puntes li féu un gran nus davant dels genolls-. ¿Podrà córrer?
-Em sembla que sí.
Agafats de la mà es precipitaren carrer avall perseguits per la pluja i el vent que els empenyia una mica de costat. De terra s'havia aixecat una olor calenta, asfixiant, de pols humida. La pluja semblà minvar un moment: el núvol que l'havia duta devia haver passat, però un altre de més feixuc s'apropava.