Orfeó reusenc - 1973 - Reus
Campanar de la llum. La mà desclosa
del vent t'espolsa a trenta-dues veus
i dins els temps estàs sempre dempeus,
magnificat pel núvol i l'alosa.
Magnetòfon de l'alba i de la Rosa,
saps els camins de l'Ebre als Pirineus;
i en el teu bres, el nou infant de Reus,
tornejat de neguit, creix i reposa.
Si un dia vas encendre el verb del llamp,
ara ets el cavaller que sobre el Camp
aixeca gentilment la seva copa;
i brindes a la terra el teu futur
perquè saps que, quan dringues dins l'atzur,
ofereixes el cor a tot Europa.
Salou, el mar i tu
Salou rep la cançó meravellosa
del llavi de la platja llarg i prim,
mentre tu hi jeus, arran, bocaterrosa,
com una daina lassa vora el cim.
L'escuma amb un gemec, càlida, alada,
frena als teus braços l'àgil capgirell;
quan t'incorpores, tot un glop d'onada
poleix el bru metàl·lic de la pell.
L'empremta del teu cos marca a la sorra
l'esparsa llum que ve dels infinits...
i el mar es fa minúscul quan s'amorra
a la copa enfondida pels teus pits.
Montsant
Ets, en l'espinada dura de la terra,
cavaller que muntes el poltre dels llamps.
La llança que portes, als núvols s'aferra
i ardit desafies el sol a tres pams.
Quan l'Ebre, gasiu, t'esgarrapa l'esquerra
mentint una troba de lloes i rams,
tu prens els seus càntics i, avall de la serra,
pel Camp els aboques amb fúria i brams.
I el gest es renova com una revolta
i estèril volença. Si tot el neguit
se't perd per la trista buidor de la volta,
al fons de l'imperi punyent de la nit
te'l cull una terra desperta, que escolta
l'amor del teu aire i el vers del teu crit.
Cel a Arbúcies
Abocat al mirall de llunyanies,
ací vas ancorar la teva nau
per veure aquest racó que pressenties
d'un verd tan verd com blau és el teu blau.
El nostre prec brodava tots els dies
el foc d'un nou amor al teu palau
i, mentrestant, enamorat, plovies
un crit encès de llibertat i pau.
Cada turó, de lluny, es disfressava
com una dona tremolosa i blava;
cada torrent pintava el teu esguard.
Els prats gronxaven nuditats d'estrella
i en la cançó pairal de cada esquella
parlaves amb nosaltres cap al tard.