L'Avenç (Barcelona), 1906
Els sants metges
(Del retaule de l'iglésia de Sant Miquel de Tarrassa)
An en Francesc Galí
A Egeo hi hagué dos metges,
Sant Cosme i Sant Damià.
Gorien les malalties
per do de l'Esperit Sant.
Gorien les malalties
dels homes i dels cavalls,
perquè en el front hi portaven
l'arc-iris de santedat.
A Egeo hi hagué dos metges,
Sant Cosme i Sant Damià.
Bé prou que s'endevinava,
mirant-los, que eren germans!
L'un fou el sant de la ciència;
l'altre, la ciència del sant.
Tots dos gorien, gorien...
Quin dolç gorir pel malalt!
Els ulls de l'un consolaven,
els de l'altre asserenaven.
Les mans de l'un endolcien,
les de l'altre beneïen.
Només duien un remei
en una capsa daurada:
un remei amb tres virtuts
i una sola nomenada.
Beneït sia el remei!
Beneït qui l'aplicava!
Beneïda caritat,
que ets el bàlsam de les ànimes!
Sant Cosme i Sant Damià
gorien amb la mirada;
la duien de tan endalt,
tan fresca i aciençada,
tan majestuosa i brillant
com la custòdia sagrada.
Qui un cop la guaita només,
ja es queda amb l'ànima santa.
El geste de llurs virtuts
és ple de fe que en demana.
Ditxós qui el veu i l'ha vist!
Ditxós qui se l'encomana!
A Egeo hi ha encara els metges
Sant Cosme i Sant Damià,
que goreixen malalties
per do de l'Esperit Sant.