Editorial Fonoll (Juneda), 2008
Al monestir de Santes Creus
T'infongué el Císter la vida
als braços de Berenguer
quan Lleida fou conquerida
després d'un esforç darrer.
La teva porta ens crida
amb la veu d'un vell guerrer.
Arxiu de la nostra història
i arca de tombes reials,
bandera de la memòria
marcada pels quatre pals
cobrint amb llum de victòria
sants Denisos i Escorials.
La fe dels claustres reposa
dins un oceà de pau,
el silenci és una cosa
molt fina que sents com un cau
com si fos fulles de rosa
que van plovent del cel blau.
Tot just hem passat l'entrada
sentim mirífiques veus
que canten una tonada,
i les portes i els carreus
exulten com una albada
tot l'àmbit de Santes Creus.
Pere, Jaume i Margarida
han vingut a descansar,
a fer la llarga dormida
després de tant batallar.
Però el meu cor mai no oblida
la gran creu del vell fossar.
Aquella creu arrissada
que féu, potser, algun gegant,
i que sempre l'he trobada
rebent-me impressionant
en la terra incultivada
d'un racó perdut, distant.26
El temple de Santa Maria de Balaguer
Balaguer té tres banderes al firmament llegendari
que onegen damunt la serra com raigs de sol lluminós:
l'antiga Santa Maria, el Sant Crist del Santuari,
i, enmig, com la flama viva, l'ombra del Palau Formós.
Pels Comtes d'Urgell bastida, la Seu de Santa Maria
és penyora del pretèrit, símbol dels balaguerins,
i el Campanar és la figura gegant que fa companyia
al Mercadal i a la vila i a tots els pobles veïns.
Mut testimoni dels segles, que evoca amb plena grandesa
la veu fidel de la terra, de les glòries d'ahir,
quan la ciutat era empòrion del poder i de la riquesa.
"Escolta, Santa Maria! Et toca resistir,
tu que ets record, sang i deure, i esperit de fortalesa,
i Acròpolis, far i guia d'un món que no vol morir".
El Segre
Igual que una bandera del Pirineu davalla
l'aigua de les neus foses com un cel destapat,
i al cap del seu trajecte la líquida muralla
fa de mirall i banya els peus de la ciutat.
Però ja ve cansada, per valls i muntanyes
ha dominat la terra i ha dominat l'espai,
i el Sícoris, que és nostre, com fill de les entranyes
en el camí dels segles no ens ha abandonat mai.
Avui, sota la força de l'època moderna,
no pot córrer com sempre i el veiem exhaurit,
privat de la sang jove que vibra i enlluerna.
I fins i tot veient-lo tan pobre i afeblit
la seva companyia serà fidel i eterna,
fill de la nostra història amb qui el destí ens ha unit.