Editorial Selecta - 1972 - Barcelona
A la tarda del 18 d'agost, quan ja havien passat més de dos mesos d'ençà del fet del carrer de Canvis, van venir a agafar-me a casa meva dos policies, que em van trobar ben sol amb la pobra mare. Aquella nit ja vaig dormir a les presons militars, i al cap de dos dies em van portar al castell de Montjuïc, on he estat pres prop de deu mesos.
Allí dalt he gaudit i sofert com mai de la vida. En el castell gairebé llegendari, on cada nit surten les ombres de les víctimes, també jo hi tinc esgarrifosos records. En aquells glacis he vist plorar la mare, en aquells murs he vist les reixes farcides de presos que em guaitaven quan entrava lligat per la poterna; allà en un racó em van escorcollar; de dalt estant d'aquella bateria vaig tornar a veure Barcelona després de viure molt de temps encalafornat en els calabossos; d'aquelles cisternes he poat aigua voltat de tropa; i en molts d'aquells i calabossos de la Plaça d'Armes encara i us diria les vegades que m'hi varen espurnar els ulls i us ensenyaria el racó de les meves llàgrimes.
Sota la volta de l'entrada, a dins d'aquella porta baixa que a sobre té pintat un dos, hi havia un altre temps la quadra d'un cavall. Allí dins, a les fosques, m'hi van tenir onze dies. Amb les mans esteses tocava les parets de cada banda. A la menjadora hi vaig posar la roba, a l'abeurador hi tenia les eines de la vida solitària, i per terra els llibres tapaven els forats de les rates; les lloses, humides sempre, donaven a l'estable una frescor de cova. Un llit de posts i bancs, una portadora per a fer les feines, una galleda amb aigua i un gibrell, omplien el corral, que no fa molt va ésser tirat a terra, i ara només hi queda la feixuga porta, darrer record de tan vergonyós estable.