L'arbre constant. Obra poètica 2

Els camins invisibles; El lloc fidel

Edicions Proa (Barcelona), 2003

Autor: Lluís Solà i Sala
Pàgina: 28
Indret: Estació del tren (Vic)

XXVI

 

La sala d'espera és alta i espaiosa. Una claror esgrogueïda la il·lumina parcialment. Grans masses d'ombra sobreviuen ací i allà. Els viatgers que esperen el tren a l'estació de poble -amb prou feines una dotzena de persones- estan escampats dins la gran sala, absents i com abandonats als moments buits d'abans de les partides. Un home bru i amb ulleres de sol està dret i immòbil i té el cap aixecat enlaire. Un jovenet que duu una maleta a la mà camina d'una banda a l'altra de la sala, s'atura, roman una estona parat com si sospesés la pesantor de la maleta, i després es torna a posar a caminar. Una dona de pell inimaginablement blanca està asseguda en un banc de fusta, ancorada en una de les illes d'ombra, i té els ulls fits en algun indret, més enllà de la sala i de l'estació. Un home gran i molt prim està parat prop d'una columna i mira a terra. Un altre home alça de tant en tant el braç i es posa el cigarret als llavis. Una dona vella, amb un cabàs curull entre cama i cama, dorm plàcidament. D'esquena a la sala, un noi està dret davant la porta de sortida a l'andana, passa la mà pels vidres per desentelar-los i mira cap a fora. Tothom espera, el tren encara no ha arribat i a fora la boira és espessa.

Autor: Lluís Solà i Sala
Pàgina: 137 i 147
Indret: Les Agudes (Fogars de Montclús)

VI

Caminava i canviava, i la muntanya romania immòbil, i canviava, ingent. El Turó i les Agudes resplendien, solitaris i esbalaïts. L'aire imperceptible hi reposava i s'hi estimbava. La falda de la muntanya era fosca i compacta, les arrels eren invisibles. Caminava i canviava. La lluna havia ressuscitat i s'alçava feixuga i sagnant. Un àngel obscur beneïa amb els dits roents la nit que s'atansava.

XXVI

Plantada a l'horitzó de l'aire, s'alça l'altra muntanya. La muntanya inaccessible. Esquiva, inconjugada. La muntanya de la muntanya. Present i absent, amb les arrels al començament i les Agudes a l'esdevenidor. Amb els camins oberts cap a l'obert i amb els brucs morats escrivint les paraules invisibles. En el trajecte constant cap als pols del desig, la muntanya sura i espurna, s'alça i es concilia amb les ombres.