Curial - 1986 - Barcelona
LA MUNTANYA DELS MEUS RECORDS (Fragment)
Jo t'he vist, bella muntanya, tota daurada per la ginesta en un gentil mes de juny, lluint al sol com si fossis tota d'or, de l'or més lluent i pur que hagi
existit.
T'he vist cobricelada per la blavor immensa del cel clar en la jornada més serena, sense un núvol en l'espai, com si la seva blancor no s'atrevís a tocar l'atzur meravellós de la celístia.
T'he vist besada per la boira que mandrosament s'estenia al seu entorn...
T'he vist banyada en l'aigua de la pluja..., t'he vist amarada de la rosada baixada del cel, que feia relluir les teves plantes com si fossin argentades de l'argent més pur.
T'he vist voltada per la nuvolada immensa que en desfer-se després de la pluja, t'ha mostrada serena com mai.
T'he vist verdejant en la primavera, pels teus pins i demés arbres i plantes que neixen en tu...
I entre els cent, entre els mil aspectes en què t'he albirat, mai m'has semblat tan bella com en aquell matí d'hivern en el que al despertar et vàreig veure tota blanca de la neu que havia caigut en la nit passada, i com en aquells dies que, tota plena de flames, semblava voler engolir la immensitat del cel.
El meu primer mestre, que era un vellet molt simpàtic, de conte per a nens, solia dir, referint-se a nosaltres, els seus alumnes: "Jo els he ensenyat les primeres lletres, a tots menys a aquest" —i m'assenyalava a mi—. "Aquest se les sabia de naixement".