Pagès editors - 1997 - Lleida
Una mica més avall, passada la majestuosa arcada rodona del Pont d'Espia, l'Armengolet va veure el Forat de les Encantades. Va sentir curiositat per mirar una mica més de prop aquella cova de què tant havia sentit parlar i no va poder resistir la temptació de girar un pelet el rem cuer per tal de fer-hi acostar els darrers trams. Va ser aleshores que ho va veure. Enmig del canyer que hi havia ran del riu, a tocar d'aquell forat llarg i profund, anomenat de les Encantades, una llúdriga lluitava desesperadament contra el parany de guineus en què havia caigut. L'Armengolet no va tenir temps de pensar-s'ho: deixà anar el rem cuer, saltà al riu i, amb quatre braçades, arribà on hi havia la llúdriga enganxada. El pobre animal estrebava molt fort el parany i donava unes patacades tan descomunals amb la cua que feien sobreeixir l'aigua del fang. Ell la va mig subjectar, una mica com va poder; obrí el parany i alliberà la bestiola, que estava ferida de la cuixa. L'animal, esparverat, li clavà una forta i ràpida mossegada a la mà abans de fugir ranquejant. El noi, però, no sentí cap mena de dolor: el rai, guiat pel Cisco tot sol, s'acostava perillosament al remolí del pilot de sobre les Pórques i no s'hi valia a badar. Amb el cor a tot drap i nedant com un cua-roig d'esquena al corrent, l'Armengolet aconseguí d'atrapar-lo. Vorejaren bé el remolí i, amb els rems ben encarats, continuaren ribera avall. Passada un llarga estona, el Cisco li va dir: «Havim quedat que no et distraurís!».