Formentera blues

Editorial Empúries (Barcelona), 2019

Pujar a la Mola és com emprendre un viatge...

Autor: Xavier Moret i Ros
Pàgines: 134-135

Pujar a la Mola és com emprendre un viatge a un altre món, a una illa dintre d'una altra illa, com si es tractés d'un joc de nines russes. Per arribar-hi des de qualsevol altre lloc de Formentera, s'hi ha d'anar per Sa Pujada, una carretera que s'enfila fins a uns cent cinquanta metres i reforça la sensació que la Mola és un espai al marge. De fet, vista des de l'aire, Formentera té l'aspecte d'un petrolier: al centre, hi hauria els grans dipòsits de petroli, mentre que el cap de Barbaria seria la proa i la Mola el lloc enlairat on se situa el pont de comandament.

Al final de la pujada, un cop passades les cases disseminades del Pilar de la Mola, s'avança entre terres fèrtils, plenes de parets seques, vinyes i fruiters, fins a arribar a un paisatge d'una dimensió mineral incontestable. I és allà, on les roques passen a dominar el paisatge, on s'alça el far de la Mola, voltat d'una solitud atàvica i amb una placa que ret homenatge a l'escriptor francès Jules Verne i apunta que aquest «novel·lista genial i profeta de la Ciència» va triar Formentera per ambientar-hi el 1877 la novel·la Hector Servadac, subtitulada «viatges i aventures a través del món solar».

Vaig recordar, mentre llegia la placa, que aquella desconcertant novel·la semblava sortida de la imaginació d'un hippy en ple viatge psicodèlic. Hector Servadac, el protagonista, és un oficial francés que es troba a l'illa de Formentera just quan la sacseja un terratrèmol. Perd el sentit i quan es desperta s'adona que estan passant coses molt estranyes: el dia dura tan sols sis hores, el sol surt per ponent, l'horitzó s'ha encongit i ell mateix sent que pesa menys. Acaba descobrint que la col·lisió amb un cometa ha arrencat del planeta Terra l'illa de Formentera i que ell i uns quants personatges més de diferents nacionalitats estan volant per l'espai infinit... Per acabar d'embolicar la troca, el nom al revés de Servadac és cadavres, en català "cadàvers".

Ves per on, vaig pensar, els hippies de Formentera tenen un gloriós precedent en Jules Verne. Encara que, ben mirat, Verne va ser un visionari que ho va predir gairebé tot.