Editorial Claret - 1928 - Barcelona
Barcelona, 31 de juliol de 1881
Estimadíssim amic i senyor meu:
Acabo d'arribar feliçment a Barcelona i com si el cor se m'hagués quedat a València, encara em sembla sentir lo dolç i bellament accentuat llenguatge de Vostès, veure'ls d'un a un davant mos ulls, esplaiar ma vista per eixa verda planura que, com la blavosa de la mar, sembla no tenir fites, i sentir la dolça estreta d'eixes «lligasses de flors», amb què, segons l'hermosa imatge d'Amorós, lo Micalet cativa a sos peus als valencians i als que tenen, com jo, la ditxa de visitar tan bell país. Mes ¿com mostrar mon agraïment per les proves d'afecte que de sos habitants hi he rebudes? La confusió que no em deixava parlar ahir, encara em dura, i me durarà mentres recorde lo que Vostès han dit i fet per mi, humil pagès de la plana de Vic, en quals mans indignes Déu ha posat una pobre lira de poeta i el càlzer sagrat del sacerdot. Amb quin gust jo hauria declinat tan immerescuda honra vers los inspirats poetes que sota les ales del Rat Penat i a l'ombra del Montserrat floreixen, dels quals, no so més que mal aprofitat deixeble. Mes ja que aixís l'amabilitat de vostès ho ha volgut, a mi no em toca més que dar-los-en les gràcies amb tot lo cor.
Mos afectes a tots los de sa família, des de son pare de qui desitjo el prompte restabliment, fins a l'eixerida Josefina, amb qui aviat hauríem sigut amics a pesar de son poc temps i de ma «adustez» de caràcter. Encara li queden a descabdellar alguns somnis dels àngels i de la Verge.
La Verge Maria complete la millora de la salut del simpàtic Pasqualet; no em descuidaré de demanar-li, com no me n'he descuidat eixos dies, en lo sant sacrifici de la Missa.
Gràcies a V. de tot i veja en què pot ser-li útil eix seu admirador i amic que l'estima
Jacinto Verdaguer, Pbre.
Barcelona 31 Juliol 1881
Estimadíssim amic i senyor meu:
Acabo d'arribar feliçment a Barcelona i com si el cor se m'hagués quedat a València, encara em sembla sentir lo dolç i bellament accentuat llenguatge de Vostès, veure'ls d'un a un davant mos ulls, esplaiar ma vista per eixa verda planura que, com la blavosa de la mar, sembla no tenir fites, i sentir la dolça estreta d'eixes «lligasses de flors», amb que, segons l'hermosa imatge d'Amorós, lo Micalet cativa a sos peus als valencians i als que tenen, com jo, la ditxa de visitar tan bell país. Mes ¿com mostrar mon agraïment per les proves d'afecte que de sos habitants hi he rebudes? La confusió que no em deixava parlar ahir, encara em dura, i me durarà mentres recorde lo que Vostès han dit i fet per mi, humil pagès de la plana de Vic, en quals mans indignes Déu ha posat una pobre lira de poeta i el càlzer sagrat del sacerdot. Amb quin gust jo hauria declinat tan immerescuda honra vers los inspirats poetes que sota les ales del Rat Penat i a l'ombra del Montserrat floreixen, dels quals, no so més que mal aprofitat deixeble. Mes ja que aixís l'amabilitat de vostès ho ha volgut, a mi no em toca més que dar-los-en les gràcies amb tot lo cor.
Mos afectes a tots los de sa família, des de son pare de qui desitjo el prompte restabliment, fins a l'eixerida Josefina, amb qui aviat hauríem sigut amics a pesar de son poc temps i de ma «adustez» de caràcter. Encara li queden a descabdellar alguns somnis dels àngels i de la Verge.
La Verge Maria complete la millora de la salut del simpàtic Pasqualet; no em descuidaré de demanar-li, com no me n'he descuidat eixos dies, en lo sant sacrifici de la Missa.
Gracies a V. de tot i veja en què pot ser-li útil eix seu admirador i amic que l'estima
Jacinto Verdaguer, Pbre