Edicions Guaret - 1984 - Campos
Mar d'arena blanca
La fonollossa es confon amb l'aleixandri.
La flor de tamarell no vol esser morada, ni vermella,
ni blava.
Regalims de misteri i verdes fulles d'alba.
Capsigranys i oronelles. Camins sense arribada...
Negrencs mugrons tasten el sol d'Es Trenc a
batzegades,
cercant la mar d'aigües poc fondes,
com qui no rep color, ni vol tel d'algues.
Aquí tothom a pèl encalça el frec
de les arenes càlides, el margall que brosta,
lliris de cera, llàgrimes...
Fugen les flors, i els cards, les copinyes salades.
Setembres i llaüts calen on la mar no s'acaba.
Acords de Mahler, versos de Rimbaud.
Recers d'Es Salobrar. Marina clara.
No hi ha horitzó si el cor de la mar
se sent sempre cos d'aigua.
Caliu i terra al roquissar, arena dins les mates.
Paradís.
D'Es Trenc al cel només hi ha dues passes,
un reganyol perdut, una gavina blanca.