Edicions 62 - 2009 - Barcelona
L'Apol·lodor no podia perdre els ingressos que li proporcionaven els fills del governador perquè tenia un vici que no li agradava confessar, un vici que si les circumstàncies l'obligaven a prescindir-ne, podia ser molt més greu que la mateixa mort: els llibres. No és que fos poc habitual en un mestre, però ell sabia que era capaç de perdre el seny per un opuscle sobre els vells filòsofs o per un tractat de geografia. Ho vivia amb tal intensitat que molts haurien vist el seu costum d'acumular-los com una malaltia.
Ben sovint, abans de dirigir-se cap a la casa d'en Manni per fer classe a l'Adriana, s'acostava fins al fòrum per visitar la parada que l'Ati, segons molts, el comerciant més canalla de Tàrraco, hi obria cada matí. Remenava les muntanyes de tauletes i pergamins de dubtosa procedència fins que hi trobava algun autor desconegut. La recerca es feia cada cop més difícil, perquè portava tota una vida llegint, però encara perseguia alguna obra que no hagués caigut mai a les seves mans i continuava ambicionant. Des que havia arribat a Tàrraco, amb una població molt inferior a la de Roma, les possibilitats de trobar-les havien disminuït.
L'Ati no era gaire apreciat a Tàrraco. Alguns el consideraven un lladre que trobava a la casa dels morts els objectes de la seva parada. Poc importava si els havia comprat als hereus, si els hi havien portat de Roma o si els havia adquirit a Barcino o Baètulo en viatges fugaços. La seva mala fama havia inquietat en alguna ocasió l'Apol·lodor, que temia que la seva passió pels llibres el relaciones amb les pràctiques comercials de l'Ati.