Editorial Selecta (Barcelona), 1949
El pont
Sobre el riu —més fosc que el cel—, el pont de ferro contrau els seus muscles en sentir a la vora la remor sostinguda de l'aigua. Com més espesseïda és la fosca, més amunt de cos li rellisquen les cent llengües humides del riu. Per defugir-les, grinyola el pont estremint-se. L'ombra que, més enllà, feien els arbres, s'ha negat en la nit.
El riu es fatiga de trencar les seves forces en els ponts de ferro i de pedra, ablanint-se només en tocar les passeres de fusta. Es debatega amb un plany cançoner que a voltes minva i es com el respir d'un home mort de son. Ara, que totes les remors s'han fos en la boira, les cases velles de vora el pont s'han adormit de sentir la ronquera del riu. Les seves finestres són tancades. Una n'hi ha que s'ha badat tot d'una amb una feble escampadissa de claror. Es tanca tot seguit, com l'ull adormit que s'obre per tornar-se a cloure.