Aymà Editors - 1953 - Barcelona
Dintre d'aquell Palau, la llar pairal de la Catalunya lírica que el Mestre bastí de pedra en pedra per donar-nos l'herència d'un temple on aplegar-nos tots en una comunió artística, s'han donat a conèixer les grans obres dels més genials mestres i, per damunt de totes, les més belles obres, creació del poble immortal: aquelles cançonetes nostres que ens han donat tant de relleu arreu del món. I tot el Palau en queda impregnat, de notes i d'harmonies immortals! En cada pedra, en cada rajoleta envernissada de les que componen els mosaics de les columnes, de les parets i del sostre, n'hi ha una mica, d'aquelles harmonies entendridores! En cada rajoleta acolorida ha quedat una nota eixida de les nostres gorges incrustada com un brillant d'una muda sonoritat! A dintre el Palau de la Música Catalana tot canta! Tot vibra!
I per a complementar aquest temple de la Música no podia mancar-hi el gran orgue. L'instrument més litúrgic i més majestuós de tots els instruments. Quines mans més eminents han acariciat els teclats del gran orgue del nostre Palau! A través de les seves llengüetes han passat les polifonies més perfectes dels més grans polifonistes del món !
I tot, fill de l'esforç d'un home escollit per Déu, que amb la seva ànima exquisida i privilegiada purificava i donava relleu des de l'obra més modesta a l'obra més important i gegantina.
Millet! El miracle artístic fet carn! L'ànima sempre pura, posada, ben generosament, al servei dels esperits sensibles, per fer-los comprendre i estimar la música.
L'obra del Mestre, però —ja ho hem dit abans—, no hauria estat plenament aconseguida si no hagués estat, com ho fou, filla d'un gran amor! Que Déu li ho pagui! Que nosaltres mai no podríem ni sabríem pagar com es mereix el bé que ens ha fet!
Ja poden alçar-li els monuments que vulguin, les generacions futures; que el seu veritable monument serà sempre el Palau. Monument que ell mateix va alçar-se en vida.