El gall canta per tots dos

Editorial Columna (Barcelona), 1991

Autor: Agustí Bartra i Lleonart
Pàgina: 39
Indret: Parc de Vallparadís (Terrassa)

El gall de Vallparadís

Ningú no sap per què canta,
en la fonda mitjanit,
què pregunta o què contesta
el gall de Vallparadís.

Però canta, canta, canta,
fora d'ell i dins de mi,
un conjur d'hora vençuda,
el gall de Vallparadís.

El llebrer de l'alegria
ha perdut sol i pedrís.
¿Canta el dia o canta l'ombra
el gall de Vallparadís?

Vola, cant del gall, oh vola
fins als llavis de la brisa
on es desperta l'aurora,
gall meu de Vallparadís!

Autor: Agustí Bartra i Lleonart
Pàgines: 44-45
Indret: Hospital de Sant Llàtzer (Terrassa)

Anna dorm

Anna dorm al meu costat.
Jo tinc el flanc lancinat.
Dorm, Anna, ferro i bondat.
Algú, en un moment beat,
va creure el món ben creat.
Anna dorm, castell gebrat.
Saps, Anna, el gall ha cantat
i, a la nit, res no ha passat,
excepte el molt que he pensat,
fos cert o fos inventat.
Saps, Anna, el gall ha cantat,
i no te n'has adonat
des del teu son ancorat.
Anna dorm al meu costat.
Jo tinc el flanc lancinat.
Saps, Anna, el gall ha cantat.

Dorm, Anna meva, dorm, amb la testa mansa
com acatant la nit.
Regina de la pau, que en traüt i bonança
governes amb un dit.

Des del meu desconhort, dic les epifanies:
primer surt del teu front
el nostre solixent, l'astre dels nostres dies:
corona, vol i món.

Surt la lluna després, lluna de nuviatges
que entrà a casa a Roissy
i fou el testimoni dels primers abordatges
dels nus de tu i de mi.

De la teva mà dreta, s'aixeca, amor, l'au ígnia
que allunya tots els gels
i se t'enrosca a l'ombra, com si fos una insígnia,
el llarg serpent d'estels.

Non-non, Anna, non-non - dic amb la veu de llana.
El gall canta de nou.
Ning-nong, amor, ning-nang - dic amb veu de campana
tatuada pel rou.

Non-non, Anna, non-non - dic amb veu de pistil. ning-nong, Anna, ning-nang - dic, freturós d'asil.

Volia dir amb veu baixa la teva alta lloança
i gairebé destrio el cant que no descansa.
Però t'he dit amor. I és tot, és tot, és tot.
Des de l'esper, pregunto: farem florir el sanglot?

Anna dorm al meu costat.
Jo tinc el flanc lancinat.
Dorm, Anna, ferro i bondat.
Saps, Anna, el gall ha cantat
alguna cosa ha passat.
Anna, què tens a l'esguard?
Mira, el penell ha girat.

Vénen genets de clarors!

El gall canta per tots dos.

Autor: Agustí Bartra i Lleonart
Pàgina: 456
Indret: Mirador del Coll de la Plana (Sant Julià de Lòria)
 
 
Obro un clot amb les mans, i deixo dins la terra
la meva veu ferida, veu de semença i clau.
Vull que només les flors es declarin la guerra
i sobre jaços d’herba jegui dormint la pau.
El vent grava en les roques pareatges astrals.
Ajudeu-nos cos i ànima, multituds cereals!
 
País Alt, faig un pom de ginesta i grandalla,
que lligo amb la cançó metàl·lica dels galls.
Vola ran de les herbes el llavi de la dalla,
s’esbadien les trenes dels constants xaragalls.
Les muntanyes estenen llurs blancs vels nuvials.
Hom ha enterrat els vells gaiatos pastorals.
 
Ahir vaig travessar reialmes de boscúria
i la fraternitat de les pedres i els ponts,
i em va besar la boca el somrís de Setúria,
mentre pel cel passaven les carretes dels trons.
Bec lentament silencis de llegendes cimals
i em conto la fugida dels óssos boreals.
 
País Alt, algú esborra la teva cara agrària,
d’on deserta la llana i agonitzen els blats.
Jo sé d’una muntanya que té un cor d’alimària
i una falda on pasturen els resistents ramats.
Tots els teus cims escolten els nocturns litorals
i dins el meu cor sonen engarlandits timbals.
 
No us pesa el firmament, muntanyes, oh, muntanyes,
que no em cabeu als ulls per un excés de cims!
Gegantines i mudes, oh senzilles i estranyes!,
poseu-me al front les mans amb anells de plugims.
Des del meu lloc secret, entre abruptes penyals,
ompleno de misteri els meus càntirs vesprals.