Fundació Vives Casajoana - 1972 - Barcelona
Sant Jaume dels Domenys, un dels més humils pobles del Penedès, es recordava del seu fill il·lustre Alfons Maseres, i volgué homenatjar-lo d'una manera excepcional: li dedicà una làpida a la façana de la casa on va néixer.
Havíem promès assistir a la festa nombrosos amics escriptors i, d'entre tota la colla que s'esperava, solament van presentar-s'hi l'indicat Alfons Maseras i Joan Oller i Rabassa. L'acompanyant de l'homenatjat va tenir cura de parlar a la gent fent el panegíric del personatge que es glorificava. Van ésser obsequiats esplèndidament en diada de festa major.
Joan Oller i Rabassa em referí que ell i Alfons Maseras, quan tornaven a Barcelona amb tren, en un departament ple de viatgers, anaven lamentant la manca de constància de la societat intel·lectual; i em digué que gosaren detallar, fent història particular d'informalitats, mesquines i desequilibris d'uns contemporanis nostres que, amb la gran significació i autoritat com tenien en el regne de les lletres catalanes, representaven una terrible paradoxa amb el mal exemple que individualment donaven.
Va fer-se constar adhesió a l'homenatge tributat a Alfons Maseras al seu poble nadiu. Octavi Saltor fou qui s'ocupà més noblement d'aquell acte, en un article publicat a El Dia, de Terrassa.