Associació d'Estudis de la Marina Baixa - 2011 - Altea
Els veïns del Castell de Guadalest sempre hem anomenat el poble "el Castell". I està dividit en dues parts: la Plaça (on vivien els cristians) i el Raval (on vivien els mudèjars). El pas d'una part a l'altra es fa a través de la Costera el Portal. Rebatejada com Costera Gabriel Miró.
En la Costera el Portal es troba la penya del Campanar, que té la singularitat d'estar separat de l'església, per una raó simple: perquè puguen sentir-se les campanes al poble i a tota la vall. Només passar el Portal, hi ha la casa Gran o Casa Orduña. Ara rehabilitada i que dona accés al castell de l'Alcossaiba.
L'Alcossaiba era el castell dels marquesos de Guadalest. Dalt, en la part més elevada de la roca, hi ha les restes del castell de Sant Josep, que era el castell reial. Actualment hi ha el cementiri, amb una capella xicotiua entre les ruïnes del castell. Un ràpid recompte dels cognoms de la gent enterrada dona com a cognoms més sovintejats: Balaguer, Ponsoda, Escortell, Pont, Soler, Gadea, Santacreu, Bellvert, Solbes, Pascual.
La família d'Orduña acudí a la vall el 1488, i foren moliners del senyors. Després ocuparien llocs de responsabilitat (alcaide del castell, justícies, procuradors dels marquesos...) i varen anar fent patrimoni i acumulant poder fins arribar a convertir-se en els autèntics senyors feudals del poble. El darrer descendent —Torres-Orduña— va morir el 1934. El 1994 la casa va ser adquirida pel poble.
Al recinte de la plaça, hi ha una presó del segle XII i un aljub per a proveir d'aigua els habitants del castell. La part de la plaça que mira al nord-est s'anomena l'Alcalà on hi ha la penya de l'Alcalà -popularment anomenada el Purot. Aquesta torre de vigilància, té una bona visió del castell situat a Serrella, i també del d'Aguilar —popularment Penya el Castellet—, així com del de Confrides o Alfofra —popularment anomenat "Cua del Bacallar". També, dins del recinte, hi ha l'església, que es va reconstruir el 1734. Durant la Guerra Civil va ser cremada i, finalment, es construí de nova planta el 1962.