Acció - 1912 - Vilafranca del Penedès
Discurs de donya Carme Karr (fragment)
Il·lustríssim senyor. Dames i cavallers:
Al deixar avui sobre la tomba de l'eximi vilafranquí aquesta corona que ens agermana, ferma com l'obra del Mestre a qui va destinada, forta com nostres tradicions, bella i florida com aquest preuat tros de terra catalana on, sota el Sant esguard del Montserrat, el bon Deu volgué posar el bressol de tants catalans il·lustres, jo vos remercio, vilafranquins, per haver-nos deixat cabre entre vosaltres en aquest dia d'eterna recordança.
No és aquest clos lloc apropiat per a l'expressió sorollosa de cap entusiasme. És lloc de pau, de silenci, de llàgrimes; lloc únic sobre la terra on tothom esdevé igual, on se veu palesa aquella equitat suprema que desfà en la mateixa pols lo que féu entrar en la vida amb els mateixos dolors.
En aquest clos, doncs, deixam que sien sols nostres cors els qui parlin, car són aquí els qui senten, els qui enyoren el baró sapient i just, els qui s'exalten alhora endreçant-li càntics de glòria. I si és cert que en poques ocasions com aquesta pot, enfront de la mort, aixecar-se vibrant un crit de vida, aixequem-lo ben alt davant d'aquesta tomba augusta, enlairem-les amb la veu de l'ànima aquestes paraules: ¡Visca en Manuel Milà i Fontanals!