Curial Edicions i PAM - 1995 - Barcelona
Vull ploren los catalans
la mort de Carles Segon,
puix no hi ha hagut en lo món
rei de vassalls tan amants;
sospiren los xics i grans
a vista dels disbarats
cometen los deputats
i altres què sacrilegis:
resten sens los privilegis
amb lo jou al coll lligats.
Elegesc la sepultura a mon cadàver faedora en la dita parroquial iglésia de Sant Just i Sant Pastor, dins la capella del Santíssim Sagrament d'aquella, en lo reclau fa a mà esquerra a l'entrar en dita capella, a on vull que decentment se'm sia feta sepultura de pedra negra, posant en la pedra de la paret lo escut de mes armes amb poques motllures, la qual sepultura vull me sia feta amb dotze cóvens i vint-i-quatre atxes, i que mon cadàver sia vestit amb lo hàbit del pare sant Francesc donant al síndic la caritat ordinària. I que dit mon cadàver no sia aportat alt, sinó amb lo fèretro, cobert lo ataüt de baieta negra amb vetes blanques, gastant de mos béns lo que convingue i sia menester.