Dins Biografia de mossèn Cinto Verdaguer

Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (Barcelona), 1924

Autor: Francesc Pelagi Briz i Fernàndez
Pàgina: 31
Indret: Saló de Cent (Barcelona)

Quan al cridar-lo el secretari s'aixecà de la cadira, tothom va fixar sobre d'ell la vista, i al veure que era un jove i un pagès, a l'obirar penjanta de sos braços la per nosaltres tan estimada barretina catalana, no van ser uns quants aplausos, no, els que es llençaren a l'aire, fou un torrent de crits de benvinguda i picaments de mans lo que anà a commoure lo ben alt teixinat de la històrica Sala de Cent. Portant en lo front la vergonya, en los ulls la modèstia, en la boca l'alegria, anava avançant lo jovenet poeta, i dames i cavallers lo deturaven en son camí, i savis i lletrats s'abalançaven per veure'l.

L'ovació es va repetir en publicar-se que igualment era guanyador del premi de l'"Amarante d'or" el pageset de Riudeperes, el mateix que ja havia guanyat el segon accèssit a l'englantina d'or, en Jacinto Verdaguer. Quan el secretari l'anomenà, tothom es commogué de nou, i altre cop crits d'alegria, i altre cop picaments de mans i murmulls de satisfacció per part de tots els que omplien la sala.

El jove rebé la joia de mà de la Reina de la Festa com els altres poetes també la n'havien rebuda i tornà a seure's al costat dels senyors jutges. Un d'ests, el llorejat poeta N'Adolf Blanch, amb veu ferma i entonació potenta llegí l'afortunada poesia del trobador vigatà . I quan finí, in tro de picaments va ofegar la darrera paraula en sos llavis.

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló
Pàgina: 123
Indret: Plaça de la Font (Banyoles)

En ésser a Girona, m'escriu en Joaquim Hostench, de Banyoles, puja a un dels cotxes d'en Sala que hi havia allavors, i en arribar a la nostra vila, sense cap recomanació va demanar al conductor del cotxe que li indiqués una casa de dispeses modesta i apartada del centre de la vila; el cotxer va fer-lo acompanyar a la casa on va estatjar-se. A l'arribar-hi va demanar que li fessin una vida frugal i manà treure un matalàs del llit.

A la dispesa va fer-los l'efecte de que tenien un capellà de pagès, mes a l'enterar-nos nosaltres de la seva vinguda, vàrem ser molts els de la vila i de la colònia de forasters que acudírem a visitar-lo.

Tots els dies sortíem amb ell a barquejar per l'estany, que l'entusiasmava, i a fer excursions amb D. Pere Alsius, mossèn Simón, germans Perpinyà, P. Sellarès, escolapi, un servidor de vostè i algun altre senyor que no recordo. D'aquí va anar al Mont des d'on va enviar-nos la poesia.