Editorial Proa (), 1906
Agost, dia 12
Com aleshores jo estudiava preferentment esglésies romàniques, tan nombroses dins de la Cerdanya, i m'anava molt bé tenir-ne un que m'aguantàs la cinta per prendre mides, per això En Martí me va treure En Blasi per anar a estudiar la preciocíssima esglesieta d'Ix. Hi anàrem; me digué que anava a estudi a les Ganguetes i que els feien parlar en francès, hi parlàrem una estona, i, naturalment, li havien ensenyada la història de França, i de la catalana ni brot. Me serví de lo millor; s'enfilava pertot, per prendre'n mides. mentres estava enfilat a un finestral de l'àbside, un diantre de llangardaix no tengué altre lloc on enfonyar-se, més que dins l'esquena d'En Blasi, entrant-li pel clotell! —I ara! diu ell, sentint-se la corredissa per l'esquena. —No et mogues! li dic jo, que no és res. Li enfony la mà per davall la camisa, li trec aquella bestiola, i la hi mostr. —Ah, un llargandaix! (diu ell, lo més fresc) com no és verinós...! — I seguí prenint-me les mides que prenia. Com vaig esser a Mallorca li vaig enviar el "Compendi d'història de Catalunya" de Mn. Font i Sagué, i en va estar prou content. És per mi una gran satisfacció que aquell noi sia ja home i un entusiasta de la nostra llengua.
14 d'agost [1906]
Mos ne pujam a la tartrana, i endavant s'ha dit cap a Martinet! sempre vora vora el Segre; pujant i davallant, encaixonats dins de cadenes de muntanyes, a redols vestides de boscs, a redols pelades. Com acab de resar el breviari, per no perdre cala entaulam conversa amb el tartaner, que és de Martinet i està avesat a conversar amb gent externa. [...]
Passam per baix de Bellver i no gaire lluny de Prullans. Mos compareix un home de Montellà: demana el tartaner si el deixarem pujar. – Que puig, deim nosaltres, i així li sentirem el conversar del seu poble, que és lo que mos interessa.
Puja ell, i ja som partits a demanar-li coses de Montellà; però l'home, com veu que no mos aturam d'apuntar en aqueixes llibretes, se malpensa i torna mut cop en sec, i ni amb unes tenalles li podem treure cap paraula. Estam dos per tres per dir-li que no l'hem mester per res dins la tartana; però perquè veim que no ho fa per mal, sinó per tronc i per estúpid, el deixam fer.
A les deu poríem esser estats a Martinet, i hi arribam a les onze tocades.
Se fa migdia, i cap a posar miques, a la fonda. Com tenim aquest cap tallat, pujam a una carretel·la descoberta, i ja li envelam cap a Palau de Cerdanya (francesa), on estiueja Monsenyor Carsalade, que mos hi espera, i mos rep dins la magnífica casa que habita amb la seva digníssima i agradosíssima germana. No sap què fer-se Monsenyor per obsequiar-mos, mos fa mil preguntes sobre els estudis que feim, els incidents sobrevenguts, les troballes lingüístiques i la impressió general sobre l'estat del català dins Catalunya francesa.
Me renya una micoia, perquè dins el Bolletí de Juliol, rebut fa pocs dies, me demostr molt pessimista sobre el pervindre del català de França. Monsenyor està en que no corre cap perill de desaparèixer, perquè és encara el llenguatge que usen en família casi tots els catalans francesos, sobretot els de fora-Perpinyà, que són la immensa majoria; i amb tot i que dins l'escola fan parlar en francès els nois i les noies, en sortir de l'escola no hi parlen pus, i sobretot en deixar d'anar-hi, si bé tots saben més o menys mastegar el francès, llur llengua usual és el català.