Edicions 62 - 1965 - Barcelona
XLVIII
La mar llunyana
és de tots. Però el dia
clos de la serra
verd entre alzines
és nostre. No preguntis.
L
La flor insegura
de l'ametller, més bella
no és que l'altra,
la impossible, que és viva
sols absent, oh esperança!
LVI
AMANTS
La nit i el dia
el son amb els seus somnis,
el goig, la pena,
tot sembla que ens amagui
i que millor ens desperti.
LXXI
INSCRIPCIÓ SECRETA
Aquí es besaren
dos amants, com de sobte
no coneixent-se:
fora del temps, dels rostres,
en la memòria pura.
XXVIII
Penso en vosaltres,
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d'efímeres banderes
en l'aspror irremeiable.