PAM - 1972 - Barcelona
Invocació
Desig, etern desig! Voler i voler.
Ésser un vent que mai enlloc reposa.
Saber de tot quant viu, el com i el que
i de la mort la llei misteriosa.
Sentir en la carn i en l'ànima el vesper
del vull, boca insaciable jamai closa.
Avançar, recularen furiós vaivé
i caure al clot que cobrirà una llosa:
la porta del mai més.
Talment a mi,
Comte l'Arnau, tu véns. Apunta el dia.
Farem plegats, parlant, un llarg camí.
Tu em duràs, jo et duré per companyia.
Dóna'm la mà de fum i vine. Qui
sap si el secret, el teu, jo no el tindria.
Adéu, Comte l'Arnau. Hem fet un llarg camí
més de vint anys. Vint anys. Són gairebé una vida.
Jo t'he volgut infondre el meu desig sens mida,
i com tu he volgut vèncer la mort i el destí.
Igual que contra tu, tot ha nat contra mi.
El camí negre i fred avui només em crida
i sento quant he fet com una gran mentida
ara que el temps que em resta se m'ha tornat ahir.
Tu, potser, seguiràs duent un altre guia,
cavalcant dels estels la lluminosa via
on l'esguard d'una noia t'ha salvat de l'infern.
Per estimar i comprendre, l'ànima alliberada
tu tens, mentre la meva, en la fosca colgada,
com l'esperança morta, entra en l'oblit etern.
París, 16 de gener de 1949