Editorial Aymà - 1951 - Barcelona
Matadepera
Com escuma d'onades de boscúria
baixant de Sant Llorenç
amb la blenera múria
-alga en la mar d'un verd intens-
Matadepera
pren davantera
als pobles de mirandes rocalloses
en cursa vers el pla
i barreja les flors amb les gatoses
mes no l'estiuejant i el pobletà.
Comptats carrers de cases pagesívoles,
església de banal rusticitat,
acàcies en placeta de veïnat,
torres amb fums de senyorívoles
-vistent mostrari d'arquitectures frívoles-
trencant l'aire senzill
d'un poble que s'adorm al cant de grill.
A Rafael Benet
Cartoixa mig en runes, cartoixa en pedruscalla,
pel gòtic finestral
amb buidor centenària cercava revifalla
mirant el caminal;
i al Sot del Pi, vetustes i escalonades cases
deixades en l'oblit,
eren penyores tristes caigudes en les rases
d'un segle ja esvaït.
Sant Miquel del Fai
A Clementina Arderiu
Bella fondalada d'aigua en baterola
i cristall que brum i esquitx de viola
on la quietud no s'ajoca mai:
Sant Miquel del Fai.
Roca sobre roca, tebior d'espluga,
eco que delira, flora benastruga,
animat retaule, lirisme de lai:
Sant Miquel del Fai.
Degotalls d'argent, cascada de ruixa,
pregaria de sant, remugueig de bruixa,
fressar de canyars, ramalla en desmai:
Sant Miquel del Fai.
Gotellam dispers, escumeig, boirina,
sacsonada al cingle com rugosa sina
que en pondre's el sol es tenyeix de bai:
Sant Miquel del Fai.
Cap ella arrupida al galter incrustada
com per no mullar-se, com arreconada,
com esporuguida, pàl·lida d'esglai:
Sant Miquel del Fai.
Gruta de misteri i veu aigualida
en llacs soterranis de limfa adormida
i rates pinyades com retalls de fai:
Sant Miquel del Fai.
Salt del Rossinyol, cortina en finestres
de façana trista i cairells agrestes
que l'aiguada escampa amb un riure gai:
Sant Miquel del Fai.
En la fonda gorga de la Balma Rossa,
L'aigua, com les goges, es desfà la trossa
i el sol s'hi cabussa en cerca d'esplai:
Sant Miquel del Fai.
Llac en cova santa, santa imatge en cova
on el sant posava ses virtuts a prova,
i borbolls d'escuma com rissos de xai:
Sant Miquel del Fai.
TARDOR A TAGAMANENT
Carles Riba
Les ruïnes
del convent
són soliues,
molló etern
sota núvols
espremuts
per vent rúfol
que aigua escup.
Salten cabres
com isards
i dels arbres,
cingle avall,
cau volada
de tudons
a ratxades
i a rombolls.
Draps de cuina,
núvols bruts,
lluor llunya,
llargs retrunys,
aigualeres
torrentals
vers Centelles
i ventalls
fets d'asperges
d'aquell cell
que rumbeja
pel Montseny.
Ta bellesa
canviant
és excelsa
sota el llamp
i amb campana
ventant vent
l'aplegada
hi és a temps.
Castellterçol
A Rafael Tasis
Transformat en pedra, el senyor Canut
entre la gentada de Festa Major
semblava reviure tota l'esplendor
d'aquells costums rancis, que ja s'han perdut,
amb llargues tartanes, polacra i gipó,
florit Ball del Ciri, el pa sempre tou,
barretina roja, vestit de vellut,
envelat, vals jota, nissos per vermut,
llonganisses seques, i en aigua de pou,
el porró a la fresca, verd fosc i ventrut.
Gemegar de carros en l'hora vespral
pels carrers amb cases de caient humil
i noia bonica tractant al portal
mentre dins la cuina restaven, amb fil,
tomàtecs llustrosos per sostres guarnir
–estiu en conserva, manyac de collir–
en llargues garlandes de raïm rossenc,
bolets, alls i cebes i rams de llorer
que les llars omplien de flaire agostenc,
present delectable del fruitós terrer.
Grasses de berenes, les fonts dels voltants,
des del Mas Esplugues al Pla dels Raurets
rajant provocaven dalers ciutadans
que no han pogut vèncer, amb vistents xalets,
mansions plantoses d'abrivall pairal,
perenne presència de seny campanyol
en vila senyora que rel avial
fermenta grandesa per entre l'estol
de cases modernes que a pler s'han estès
per la llinda llunya del llampant Vallès.
Caldes de Monbui
A Madame Manolo
Braç i carrer de Barcelona
fores un jorn per privilegi
que et concedí reial corona,
gràcia d'antany en florilegi.
Del foc etern de les entranyes
fumera treus, misteriosa;
l'aigua s'esmuny entre las canyes
i de salut és aromosa.
La Majestat del Crist t'imposa
perquè del Llibre de les Hores
escoli ets d'època closa
amb benifets que encara plores.