Edicions de la Magrana - 1993 - Barcelona
Fragment de carta al seu fill Oriol.
12 de maig de 1943
Veiem des de la nostra galeria tot el pla del Vallès, tota la serra del Tibidabo (pel darrera) i, per un trau, Barcelona covada sota la calitja, i el mar. Quan sortim a passejar pel bosc que volta la finca, des de certs indrets, veiem el Montseny amb Matagalls i un morro de les Agudes. A l'altra banda també es veu una mica St. Llorenç. Per tot arreu bosc, clapejat, però, en els replans per la tendra verdor dels camps de blat que ara ja és alt i ondula al vent. A més, com que som al maig, el bosc és ple de mil menes de flors.
Desitjo una tomba en un cementiri petit de la meva ciutat natal, preferiblement a terra, doble, l'un costat per a mi i l'altre per a la meva cara muller Clementina; i que el nostre repòs sigui sota una llosa o una estela tan senzilla com es pugui, en la qual consti, amb els nostres noms i les nostres dades de naixença i de mort, la nostra beneïda condició de poetes fidels a la llengua en què aprenguérem de parlar. Demano també que a la llosa o estela figurin, ben visibles, les paraules de St. Pau que ella i jo hem tingut per divisa, guia i conhort en tot allò que hem fet, dit i escrit, en els nostres goigs, dolors i combats: «L'amor no cau mai»: i això en la seva forma original grega: ´η ὰγάπη ούδὲποτε πίπτει. No crec probable que a la meva mort jo deixi béns per a pagar la realització d'aquest desig; però estic segur que els qui ens han estimat, o els organismes públics del país que tan abnegadament hem servit, trobaran els mitjans adequats...