Càntic del Vinyet i altres poemes

Grup d'Estudis Sitgetans (Sitges), 1977

Autor: Salvador Soler i Forment
Pàgines: 77-78
Indret: Platja de Sant Sebastià (Sitges)

A Santiago Rusiñol

Naixença-mort, a quin any s'escauria,
Si no fineix ni comença cap dia
Que no estigueu dintre Sitges present,
I tot ens diu que passeu a la vora
De nostres llars en la plàcida hora,
Hoste i senyor de l'absort pensament?

Compenetrats del novell ideari,
Us admirem escrivint el glossari,
Una auca, un vers, un enginy teatral,
I al pati blau, al carrer i a la plaça
Pintant les flors, l'alegria que passa,
L'atleta, el clown i la dona ideal.

Us albirem al taller i a l'estudi,
Al brollador degotant l'interludi
Entre el pernod i la flama del seny,
Al balcó baix, esquitxat per les ones
I al vell escó de les tendres estones
Vers on la fada nocturna us empeny.

I us evoquem en l'esplai i en les festes,
Fidels a l'art de les òptimes gestes
Que serven dar vostre autèntic segell,
Com banderes de l'antiga senyera
Que Ramon Casas, Utrillo, Morera
I altres hissaren al més alt cimell.

Oh, Rusiñol, sou ben nostre i tan nostre
Que res no ens cal esguardant-vos el rostre,
Déu de bondat, melangia i humor,
I us seguirem girant fulls de la vida
Amb vostra faç dintre nostre estergida
Fins que la serp se'ns enrosqui pel cor.

Un escultor mentrestant us plasmava
En passar vós vers l'excels "Cau Ferrat"
-seu de la forja en gràcils figures,
tresors del Greco, amb vostres pintures-,
i en bronze fos, per la posteritat,
us enlairem vorejant la mar.

Autor: Salvador Soler i Forment
Pàgina: 81
Indret: Museu del Cau Ferrat (Sitges)

Cau Ferrat

No ets un museu hieràtic, ni un clos de melangia,
no tens deix de provincià, ni cap regust de dol,
sinó la immarcescible i ubèrrima alegria
que a les albors primeres va dur-te En Rusiñol.

Per veure tes pintures no em cal paper ni guia,
els ferros vells em diuen l'art que la forja vol,
i el brollador romàntic la gràcia i fantasia
del gran pintor-poeta i el seu fervent estol.

Ets una llar benigna i una fornal encesa,
caliu inapagable de fúlgida bellesa
nascuda del connubi de la ment amb el cor,

i arran la mar sonora que et besa i que t'exalta
encara sento l'òscul que em va donar a la galta
el teu senyor magnífic, en un migdia d'or.

Autor: Salvador Soler i Forment
Pàgina: 28
Indret: Santuari de la Mare de Déu del Vinyet (Sitges)

El Vinyet sota la pluja

Santa Mare de Déu, ves qui diria
que us festegem el dia cinc d'agost,
quan el Vinyet és una floralia
i bull el sol fins que és gairebé post,
perquè venim aquí plens de mullena
per uns camins que semblen rierals
i hem d'encetar l'íntima novena
amb llamps i trons que sonen com timbals,
mes res no pot al cor portar feresa
estant el vostre soli tan a prop:
vós que heu volgut que no sigués malmesa
ni una vinya del pla, i han fet arrop
tots els raïms: sumolls i ulls de llebre,
carinyena, xarel·lo, macabeu...
vós que ens mireu sens moure la palpebra,
de fit a fit, i amorosiu la veu
per endolcir la quietud interna;
Verge dels ceps, dels ordis i dels blats:
ompliu a dolls l'anímica cisterna
i en pluges lleus torneu les tempestats.