Columna Edicions - 1988 - Barcelona
Matí d'estiu
Mentre al llit t'estàs flor de ma vida,
jo vaig mirant per què tot és més clar:
els capfoguers i la cendra adormida,
els esmolls i la mossa de la llar.
El davantal de vermella andrinoble
s'està callat i brilla l'estatgí.
Jo no conec al món res de més noble
que el brilla de les rajoles al matí.
Amb quin amor fervent saludaria
el pobre llum de ganxo encara humit,
i el brugit dels flagells quan trenca el dia,
i aquell retorn ample i clar de la nit.
Font de Montoriol
Voldria l'oir sempre, el degotall,
i refrescar la mà en l'aigua gelada
d'aquella font que en el plec de la vall
i en un saler va rajant confiada.
És per l'ombra ajaguda a son recer
que cada any a l'estiu l'he visitada.
No gaire enllà s'acata un arbosser,
el més gran i amorós de la contrada.
Quin raig més prim per refilar el seu cant!
Vindràs a seure una mica a la vora,
i ja veuràs com te va penetrant
d'una tendra bondat inspiradora.
Creuràs oir la veu del caçador
que baixa assedegat i s'hi reposa.
Els avis ignorats del rodador
tots ploraran ta soledat fullosa.
Una font tan petita, i tant que diu!
Quin exemple més net per a un poeta
de la fidelitat al lloc nadiu
i de contentament i pau secreta!
No te'n podràs distreure, de l'encant,
vora el saler que vessa aigua clara.
I vet aquí per què, tot davallant
pel corriol, te giraràs encara.
Bé en seràs, d'anomenada
vila d'Illa en tot carrer!
Sant Esteve hi mou la palma
al damunt del pedreguer.
Font Sant Jaume
L'amor hivernenca, seguint el camí,
florida i valenta, venies amb mi...
Quan la font cantava, era lluny del món.
Seguda a la llosa mirava la font.
La font abundosa mirava saltar.
Si al caire bevia, gelava sa mà.
Amor que escoltava tot quant l'amor diu,
la galta gelada, que l'aire és geliu.
Oberta i florida tot al cim del branc,
l'escampill de l'aigua sos peus va mullant.
Els seus genolls junta per resguardar el cos,
i té a la mirada llum de tot color.
Amor que plorava, pobre cor feliç!
Amb una paraula li torna el somrís.
Una cogullada ara va a contar
que a la font Sant Jaume t'ha vista plorar.
El sol ja clareja al bell mig del cel.
Allà degotinen les llempes de gel.