Aymà Editors - 1956 - Barcelona
Cau la tarda dalt dels cims
La tarda és quieta i lluminosa.
Magrana i mel és el ponent.
El cel apar immensa rosa
que els raigs del sol van encenent.
És una rosa encesa i blanca
amb alats pètals voladors;
així que el jorn el seu ull tanca,
es fan en néixer moridors.
I es va esflorant l'encesa rosa
i perd la forma el color...
Quan a ponent la llum és fosa
el vent destria la visió!
Esclat primaveral
Quina frisança duu la primavera!
Quina frisança i quin desig pertot!
Baixa del cim desfeta la gelera
i al tany ressec esclata el primer brot!
Encesa al sol cimbreja una rosella.
Vora el torrent verdeja el canyissar.
En l'alzinar, diu la cançó més bella
l'ocell febrós que es vol aparellar!
El presseguer és ple de flor rosada
que els papallons s'aturen a flairar,
i el vell lilà, curull de flor morada,
espera la carícia d'una mà!
Quin foll desig que duu la primavera!
Ja és verd el camp i el cel ben net i clar!
Són tota flor l'alzina i l'olivera
i el fruit frisós comença a germinar!
És el bon temps, que torna i fa reviure!
És el bon temps! L'hivern que ja se'n va!
És el temps de la llum, dels cants, del riure
i de les flors...! És el temps d'estimar!