Cançons de la mar en calma

PM Produccions (Montserrat), 1994

Romanç del penyal i l'Aitana

Autor: Paco Muñoz i Martínez

Romanç del penyal i l'Aitana

 

Diuen que el penyal d'Ifac

ahir confessà al Montgó:

"Des de fa un grapat de segles

l'Aitana és el meu amor.

Vull que em guardes el secret

que ningú es puga enterar

tu ja saps que el Montcabrer

discret la vol festejar".

Però la serra de Bèrnia

com que és al mig ho escoltà

i envià les seus àguiles

a contar-ho ençà i enllà.

Al castell de Guadalest

també ha arribat el revol

i en saber-ho el Puig Campana

pregona festa major.

La notícia de les noces

als peixos fa trontollar

mentre dofins i gavines

s'ajunten en un abraç.

Una tonyina nerviosa

a Tabarca s'ha acostat

i ja la illa tremolosa

li ho ha dit a Guardamar.

 

La primera lluna plena

ho escampa per Castelló

i les illes Columbretes

estan fent una cançó.

Penyagolosa gelosa

els ha dit als pelegrins

que preparen els seus cants

i que es posen en camí.

Hui la serra d'Espadà

li ha preguntat al Garbí:

"Tu que estàs prop de València

saps qui faran de padrins?"

La serra de les Agulles

fa sonar els seus penyals

mentre toca la dolçaina

la Muntanyeta dels Sants.

La Murta i el Sant Sofí

en veu baixa han comentat:

"L'Aitana poca vergonya,

el Montcabrer s'ha deixat".

El Benicadell altiu

al Montdúber li ha xerrat:

"La Serra de Mariola

fa dies que està plorant".

el Montcabrer generós

a tots els fa callar:

"Jo faré de testimoni

i enhorabona al Penyal".

La font Roja raja alegre

canta l'aigua del pou Clar

i les runes de Montesa

al Caroig han informat:

"Dalt l'ermita de santa Anna

la boda se celebrarà.

Segaria serà padrina

i el Maigmó padrí formal".

 

En sentir tan gran desori

l'Aitana s'ha avergonyit

i a dalt de la Carrasqueta

ballen un valset els pins.

Somriu també Mariola

i oblidant-se del seu plor

diu que li durà a la núvia

una corona de flors.

La mar promet estar quieta

les ones aplaudiran

i hui a la Mediterrània

serà nit de festa gran.