Revista de Girona - 0 - Girona
Cançó del vell
Cinquanta anys que sóc al món!
Be he prou vist sengles vegades
Puigsacalm tot blanc de neu
i blanques ses verdes calmes.
Cinquanta anys i ja só vell!
Puigsacalm cada any infanta.
Infanta rodes de torb
que es condormen en la plana,
ratxades primaverals
que deixonden a les plantes.
Cinquanta anys i ja só vell!
Puigsacalm cada any infanta!
Immenses tofes de neu,
que fosa a la vall davalla
en regalims d'argent viu,
que allà gentilment s'aplatgen.
Cinquanta anys i ja só vell!
Puigsacalm cada any infanta!
Fontanes, tolls i aiguamolls
i llacunes d'aigua mansa,
entre prats de lliris en flor
i mates de tendra balca.
Cinquanta anys i ja só vell!
Puigsacalm cada any infanta!
Aigües d'un blau cristal·lí
on a son torn s'hi emmiralla,
irisada de colors,
la neu dels cims, sa germana.
Cinquanta anys i ja só vell!
Puigsacalm cada any infanta!
Cinquanta anys que sóc al món,
n'he prou vistes de nevades!
Puigsacalm tot blanc i ras,
i blanques ses verdes calmes.
Cinquanta anys i ja só vell!
Puigsacalm cada any infanta!