Dia 5 de juliol de 1790. He oït dir que en la tarda, havent estat espiat un que menava un carro amb tions foradats per dintre, a on hi duia tabaco de pols i de fum, de contrabando, a l'entrar, qui ha dit pel Portal Nou, qui pel portal de Mar, han detingut al carro amb les mules, que menava un minyó, i no l'amo; havent perdut lo tal amo lo carro i les mules, havent reconegut lo que hi havia escondit en los tions.

Dia 13 de gener de 1791. S'han fet moltes cases en lo començament de la Barceloneta, pertanyents a don F. Bacardí, hàcia el baluard de Migdia, quals penso [que] formaran aquell tros de terreno seu al tenor de les demés de dita Barceloneta; donant-se notable ensanxe a aquella població, vui dia de bastanta extensió, des d'un altre cap.

Amb una màquina hidràulica, segons disposició de la Real Academia de San Fernando, segons he oït, s'anava traient esta tarda a l'eixida al moll l'arena i terra, molta com engrut que ho ha; empleats dotze o més hòmens fent rodar un argue amb gúmenes atacades a un com mig caixó que des de l'aigua, no molt distant de terra, anava recollint a tot aquell llot, fang i argila, omplint-se'n cistells d'ella, portant-se'l-ne amb carretes a les platges de la Marbella.

Dia 1 de març [1807]. A les quatre de la matinada ha succeït un ben fatal lance a dos germans Vinyoles en l'Argenteria, d'haver vist los aparadors o mostradors d'or, plata i pedres sense les alhajas dintre. [...] Esta botiga queda al costat d'un cinter i corretger a la part de casa del senyor Laforja. I qui en sap a on pararan [los lladres]. Lo cert és que n'hi ha molts, i quadrilles de lladres a fora; i sa guarida, en la muntanya de Sant Pere Màrtir. [... ] Un dels malvats caps d'eixos lladres és un tal Bosc, d'Esplugues, que tenen consternada la gent de bé d'aquells terrenos i pobles d'Esplugues, Sant Feliu, Molins de Rei, Hospitalet, amb les cases de pagesos, fent mèrits per la campana uns en la forca, des de la presó, i altres tocar-los fort l'esquena passant Bòria avall i imprimir-se'ls en la Plaça Nova amb foc la marca de la ciutat. I com segons aquell aforisme del doctor Carlos Amat que diu "Mal obrar no pot durar", [...] així arrencar de la terra a tot est agram i canyota.

Dia 6 de desembre de 1788. Tal dia fou embouirat; i havent-se serenada la tarda a la banda de ponent, se veu lo sol clar a la tarda a quatre hores, i a llevant, entre aquella espessor de boira, se manifesta l'arco iris, vulgo l'arc de Sant Martí. En tal dia féu fred, i tots, o los més, abrigats amb capots.

Queden fondejades a mar, més amunt de la llanterna, a la vista de la muralla de Mar, embarcacions carregades de blat, bacallà i teleries, segons he oït contar, i ignoro si han vingut del Llevant o de quins paratges, venint molt  a temps lo càrrec de blat per subvenir a aquesta ciutat en sa escassès que donava prou cuidado.

Dia 24 de març de 1790. Ha amanescut lo dia amb pluja, i enterament núvol, com en los tres antecedents dies, havent plogut tota la nit, ha continuat est dia sens casi parar, continuant los llevants forts.

A mar queden detinguts cinc o sis bastiments carregats d'algunes noranta-cinc mil quarteres de blat, anclats que queden per no exposar-se  a perdre, venint-los lo vent contrari i tempestuós per entrar al port; fent-se de dia en dia més dificultosa l'entrada de les embarcacions, per causa de la gran còpia d'arenes que deixa el Besós aquí; havent-se de pocs anys retirat molt lo mar de la plaia de Barcelona.

Dia 2 de febrer de 1773. Les cases de la Rambla, òlim d'Ametller i del doctor Fontanet, que vull dia pertanyen a l'Exm. Sr. Manuel Amat, mon oncle, la una queda ja del tot derribada, i fets la maior part dels fonaments de la nova fàbrica de la casa; i se tirarà luego a terra la d'Ametller, havent-se format de fusta lo dissenyo de la cas nova pel Sr. virrei del Perú

Dia 30 de gener de 1776. En la casa de la Rambla, o de l'Exm. oncle, se va rematant l'escala principal, a la qual obra hi treballa molta gent de l'art de mestre de cases. Se treballa en escultura gran porció de pedra, per embellir l'obra i finir-la, sent lo mestre Carlos Grau, que amb sos fadrins i aprenents no deixa mà. L'oratori queda fet; sols falta lo retaule, que lo fa un escultor en la Riera de Sant Joan, al cantó del carrer de Sant Pere més Baix. En quant a les portes dels balcons, amb les dels entresuelos, queden ja totes posades, i la fusta que hi entra la maior part és de caoba. Se van dorant les targes d'Amat en la delicada ferramenta dels balcons, quedant en negre, fora de les xifres, «de Amat».

Dia 22 de febrer [1791]. En la nit, des de vuit hores fins a les onze tocades, hi hagué diversió de sarau en casa de Maria Francisca Amat i Fiviller, amb la concurrència del parentiu i dels Srs. i demés que li fan companyia, amb totes ses amigues tertulianes;  havent-se il·luminades les tres aranyes de cristall del saló, i algun candelero per allí.

Se tocaren algunes contradanses de gust i modernes, igualment que minuets. I los músics, escollits; quants eren: Agustí Panyó, per contrabaix; lo Sr. Josep, trompa del Palau; lo Xuriac i algun dels Ginestars, entrant-hi flautins units als violins i contrabaix.

I tothom s'hi divertí molt bé, no faltant per allí dins algo per la dent, no sé què cosa. Lo motiu, no altre sinó divertir-se.

Dia 3 de juliol de 1786

In primis, quedant ja llesta la composició del jardí, amb ses galeries, sent ja baix a la Rambla de 7 hores en avall congregat un crescut número de gent, la més populatxo, i començant a anar les senyores a la visita de casa dels Srs. marquesos de Moja, i des de les nou en avall los senyors, s'encengueren los llums del saló i estrades, gresolets del jardí, fanals de paper i bombes guarnides. Ítem quatre piràmides amb gerros al capdamunt, que amb tanta tela com hi entrava en les arcades de les galeries pilars i no sé que diga més, semblava allò un foscar de Londres. Al mateix temps se reuniren los tres cors de música: del Teatro, de l'Artilleria i dels Suïssos, per tocar d'un plegat una obertura amb molts instruments i quatre contrabaixos, per alegrar els senyors i senyores de dintre, oficials de la casa i adherències d'un i altre sexo, que se passejaven pel jardí i galeries, i fora a tot aquell públic badoquejant en tot aquell tros de Rambla des de prop dels Estudis fins a passat Betlem i entrada al carrer de la Portaferrissa.

La nit era clara i la lluna al creixent, i que anava creixent en la Rambla lo gentío, i penso que arribava a ben segur a vuit mil persones i més davant dels balcons del saló, que, amb tanta d'il·luminació en les aranyes de cristall, palmatòries, candeleros i etcètera, era allò glòria de teulades en avall.

En quant al refresc, anà més ben servit a les senyores que als senyors; per lo que vaig veure, m'ho penso. Los criats anaven alvorotats tras de les sotacopes, vasos i plats, que los Srs. tenint-los al davant més los veien d'espatlles que de cara, donant plats a uns, descuidant-se'n d'altres per servir-los amb los bons vasets d'aigua composta i de grapinyada als senyors de per allí dintre. Tot era passar sotacopes i tasses amb les assafates plenes de pastes per davant dels que no tenien plats, passant de llarg, per més que alguns avisassen als municioners de golosines o llaminadures ab «zit, zit». Un, per fi, se'n compadesqué i donà plats a qui no en tenia.

Al cap de rato de mirar-se més de quatre los plats sense res, veient amb la brunyidura de la plata quina cara feia, passaren sotacopes amb aquells vasos grapinyats i no grapinyats, deixant molts dels senyors la llet per l'aigua d'abercoc i d'agràs, de les quals eren molts los apassionats, pues que la llet en temps d'estiu és nociva al ventrell, per lo fàcil a corròmprer-se. [...]

Les músiques del jardí, quan parava una orquestra tocava l'altra, sent lo total de músics trenta-vuit, amb los del saló, que amb tants atractius objectes de música, il·luminació, adornos de la casa i vestuaris de senyores i senyors, amb tanta de noblesa, feien créixer lo número de poble baix a la Rambla i dalt als terrats i torratxes de per tot aquell veïnat, dient-se de si se conclogué lo ball a quatre hores de la matinada del dia 4 de juliol.

La música començà a ressonar per tot aquell saló, i com los Srs. nuvis isqueren a ballar lo primer minuet. O sí, de criats no en compareixia cap per servir lo xocolate. Espera que esperaràs, desocuparen les cadires i tamborets los senyors, qui aconsolat de no prendre xocolata i qui procurant-lo prendre per allí dins en algun quartet. La cosa prou anava abundant, no perdent-se gens ni mica pels senyors de la casa ni pels criats. Lo moure's les senyores per anar-se'n al saló a prendre lloc a l'oir la música ne fou la causa, si no anà ben servit lo tal agasajo. En fi, lo primer minuet dels Srs. nuvis robà l'atenció de tothom i la música del minuet, excel·lent obrilla del Sr. hereuet del marquès de Puerto Nuevo, que sens est n'ha compost altres, amb alguna contradansa. Vint músics tocaven sos violins, flautiners i contrabaix dalt a la balustrada o tribuna que circueix lo saló.

Dia 12 o 13 de gener de 1784. Se diu si lo rei ha librat catorze mil pesos per la composició de la Rambla, i també de si s'empedrarà a un i altre costats, formant-se un ample carrer en la dita, que vàgia si és dable directo a la muralla de Terra; la qual comissió se té donada a l'ingenier Espina.

També se parla de si s'obrirà quant antes la iglésia de Betlem, per fer-hi les funcions del culto divino

Dia 12 d'agost [1805]. En esta tarda, a sis hores tocades, s'ha senyalat un combregar general en la parròquia de l'arcàngel Sant Miquel [...]. Averiguat, ha anat lo combregar al bon comunitari del Diccionari lo reverend doc­tor Joaquim Esteve, que casi hi perdia els ulls i pestanyes en tan ímprobo i llarg treball que feia de la gran obra del Diccionario que ja hi moriren en est lo doctor Josep Bellvitges, catedràtic de filosofia en lo Col·legi Episcopal, i lo doctor Antón Joglar, advocat; tenint ara per company, lo reverend doctor Joaquim Esteve, Déu l'ajut, al reverend doctor Ignasi Torres, del mateix Col·legi.

Com les feridures i demés mals succeeixen com hom menos pensa, així ahir nit lo bon capellà doctor Joaquim Esteve, en la quietud de l'aposento en lo Col·legi, treballant lo Dicionari, i tancant-se de part de dins, entre lo can­sàncio i gran calor que fa, tingué un treball repentino de feridura en lo costat esquerre, i ditxa que no caigué a terra, si que, arrimat a la cadira, embolicat amb lo manteu, i passat amb tot est treball allí dins de l'aposento. Sorprès que s'ha quedat en est matí lo reverend doctor Isard, rector del Col·legi, que ha entrat amb altres capellans o catedràtics i vist així al pobre doctor Joaquim Es­teve. Luego ha donat providència per una llitera de l'Hospital, i, enviada, s'ha baixat amb gran cuidado al malalt i posat en un matalasset, ell, manteu [i] sombrero, i en llitera s'ha conduit a sa casa, en lo Carrer Comdal, d'eixida a la plaça de Jonqueres.

Dia 17 d'abril de 1790. S'ha començat a obrir més la pujada des de les Canaletes a muralla de Terra, donant-li major ensanxe, guanyant-se per a l'efecte un tros de paret que s'avançava massa, alguns vuit o deu palms, per venir millor a l'eixida de la muralla. I a l'entrada al baluard dels Tallers s'ha eixamplat notablement aquell tros de rampa, per lo molt estreta, per sols pas d'un cotxe, i ara casi ne podran passar dos de costat; de present casi queda llesta dita rampa i s'empisona o aplana. Tot lo qual adob, amb los pedrissos i respaldos que se van continuant des de dita rampa a la baixada de muralla per Canaletes, l'embellirà més i també per evitar alguna desgràcia en certs puestos de dita muralla

Dia 1 de gener de 1776. Lo frontis del Teatro de les Òperes se va rematant, sent ja donades ses parets de blanc, a imitació d'obra de silleria, o pedra picada. Feta ja la balustrada de dessobre, amb sos gerrosi, al mig, sobre el finestral que mèdia, los dos altres. I sota de la dita balustrada estan impreses les armes de l'Hospital General, amb barres i creu blanc sobre camp vermell, etc.

En la nit del 27 d'octubre 1787, a dos quarts de nou, se posà foc en el Teatro de les Òperes i Comèdies d'aquesta ciutat de Barcelona, el qual se n'apoderà tant que incendià tot lo interior de dit Teatro, cremant fustes, bastidors, papers, cartrons, etc., exhalant-se foc tan voraç i fum per dessobre i costats de dit Teatro donant gran resplendor les llames que n'eixien a tot Bar­celona, Montjuïc i etc., estenent-se per part de detràs del Teatro, hacia les cases noves del carrer ample [que] s'ha obert en la Rambla; i tement-se los habitants de les cases del costat del Teatro, amb la d'Andrés Capónata, cafeter, per ser al costat, i les restants fins al cantó del Carrer Nou, feren tirar per los balcons cadires, calaixeres, roba i demés trastos de les cases, fugint-ne la gent.

La nit quedava molt quieta, pues que no feia gens de vent i la lluna resplendia en gran manera, quedant lo cel estrellat, sense cap núvol, fora d'aquest gran fum, a son començament com nuvolada negra i espessa, quan lo foc era major; el que, anant-se poc a poc extingint amb les promptes providències de la tropa, mestres de cases i fusters per maniobrar allí, no era tan espès, ni tanta la flamarada; havent-se fetes crides per la ciutat per anar-lo a remediar, sent moltíssima la gent, sense la necessària, la curiosa, per anar a veure a la Rambla tal crema del Teatro.

Dia 26 d'octubre de 1788. Queda empedrat lo Carrer Nou de la Rambla, i casi la mitat del carrer són ja cases de tres, quatre i més pisos, ocupades de famílies de Barcelona i forasteres, botigues plantades de menestrals etc.

Lo Teatro nou queda ja a conclourer-se, a fi de representar-s'hi en lo dia quatre de novembre. L'hetxura de dit Teatro figura com una ferradura de cavall. Los palcos són oberts tots, pintades les divisions de cada palco fins al galliner, que corre en tot ell una barandilla. La platea és algo més reduïda, però lo foro a on s'hi representarà se'n porta casi més de la meitat de dit Teatro, tot pintat sobre teles i magnífic tot ell, havent-se-li donat alguna més elevació. En los palcos de primer pis, queda frente de les taules, o puesto de representar, lo millor palco, que és lo del general, amb un petit retrete i eixida a un terradet. S'ha posat al mig del Teatro una aranya amb llums de transparència, que el tot ha de fer un gran cop d'ull, amb la il·luminació i tot lo demés.

[1] Amat i de Cortada, Rafel d', Calaix de sastre I 1769-1791, Barcelona: Curial Edicions, 1987, p. 193.

Dia 26 d'octubre de 1788. Queda empedrat lo Carrer Nou de la Rambla, i casi la mitat del carrer són ja cases de tres, quatre i més pisos, ocupades de famílies de Barcelona i forasteres, botigues plantades de menestrals etc.

Lo Teatro nou queda ja a conclourer-se, a fi de representar-s'hi en lo dia quatre de novembre. L'hetxura de dit Teatro figura com una ferradura de cavall. Los palcos són oberts tots, pintades les divisions de cada palco fins al galliner, que corre en tot ell una barandilla. La platea és algo més reduïda, però lo foro a on s'hi representarà se'n porta casi més de la meitat de dit Teatro, tot pintat sobre teles i magnífic tot ell, havent-se-li donat alguna més elevació. En los palcos de primer pis, queda frente de les taules, o puesto de representar, lo millor palco, que és lo del general, amb un petit retrete i eixida a un terradet. S'ha posat al mig del Teatro una aranya amb llums de transparència, que el tot ha de fer un gran cop d'ull, amb la il·luminació i tot lo demés.

[1] Amat i de Cortada, Rafel d', Calaix de sastre I 1769-1791, Barcelona: Curial Edicions, 1987, p. 193.

Dia 26 d'octubre de 1788. Queda empedrat lo Carrer Nou de la Rambla, i casi la mitat del carrer són ja cases de tres, quatre i més pisos, ocupades de famílies de Barcelona i forasteres, botigues plantades de menestrals etc.

Lo Teatro nou queda ja a conclourer-se, a fi de representar-s'hi en lo dia quatre de novembre. L'hetxura de dit Teatro figura com una ferradura de cavall. Los palcos són oberts tots, pintades les divisions de cada palco fins al galliner, que corre en tot ell una barandilla. La platea és algo més reduïda, però lo foro a on s'hi representarà se'n porta casi més de la meitat de dit Teatro, tot pintat sobre teles i magnífic tot ell, havent-se-li donat alguna més elevació. En los palcos de primer pis, queda frente de les taules, o puesto de representar, lo millor palco, que és lo del general, amb un petit retrete i eixida a un terradet. S'ha posat al mig del Teatro una aranya amb llums de transparència, que el tot ha de fer un gran cop d'ull, amb la il·luminació i tot lo demés.

[1] Amat i de Cortada, Rafel d', Calaix de sastre I 1769-1791, Barcelona: Curial Edicions, 1987, p. 193.

Dia 26 d'octubre de 1788. Queda empedrat lo Carrer Nou de la Rambla, i casi la mitat del carrer són ja cases de tres, quatre i més pisos, ocupades de famílies de Barcelona i forasteres, botigues plantades de menestrals etc.

Lo Teatro nou queda ja a conclourer-se, a fi de representar-s'hi en lo dia quatre de novembre. L'hetxura de dit Teatro figura com una ferradura de cavall. Los palcos són oberts tots, pintades les divisions de cada palco fins al galliner, que corre en tot ell una barandilla. La platea és algo més reduïda, però lo foro a on s'hi representarà se'n porta casi més de la meitat de dit Teatro, tot pintat sobre teles i magnífic tot ell, havent-se-li donat alguna més elevació. En los palcos de primer pis, queda frente de les taules, o puesto de representar, lo millor palco, que és lo del general, amb un petit retrete i eixida a un terradet. S'ha posat al mig del Teatro una aranya amb llums de transparència, que el tot ha de fer un gran cop d'ull, amb la il·luminació i tot lo demés.

[1] Amat i de Cortada, Rafel d', Calaix de sastre I 1769-1791, Barcelona: Curial Edicions, 1987, p. 193.

Dia 3 d'agost [1799] En la Rambla s'anaven prenent mides hàcia al Col·legi de Sant Bonaventura, per avançar-se est, a la fi d'igualar-se al Col·legi del Carme. Frente, o a l'altra part de la Rambla, queden ja habitades dos o tres botigues noves, i posada al costat la fonda de les Quatre Nacions, passant-se luego a establir la Casa del Correu en la de Bacardí casi frente del Teatro.[1]

No obstant de la vehemència dels calors duraders i excessius que fan, quedant algo indecís d'anar a passar los dos festius –trasladats a diumenge i dilluns 19 i 20 d'agost– de sant Roc gloriós, i vinent festa dels Sants Màrtirs, en l'Hospitalet, me'n determiní i, en tal diumenge 19, a dos quarts de nou del matí, isquí de Barcelona, i cap a l'Hospitalet i a can Xerricó, sens discórrer-hi més.

Dia 25 d'agost de 1774. També a últims del mes de setembre se comença a posar mà a la gran obra de la Rambla de demolir les muralles velles, des d'envers los Caputxins fins a trobar lo portal frente del de les Atarassanes, sens altres obres, per l'embelliment de la Rambla, a fi de donar-li maior extensió i dos muntades amples per dos cotxes: lo un que toca un bocí de l'hort dels frares de Sant Francesc, per muntar a la muralla de Mar, i l'altra al costal del convent de Santa Mònica i del quartel de les Atarassanes, per muntar a la muralla de Terra; fent-s'hi de nou dos quartels i baluards, per quimera dels castellans als catalans, que així se pot inferir, i també agrandir les Atarassanes, per les obres del rei.

Dia 15 de gener de 1784, havent eixit en França un tal monsieur Montgolfier amb una màquina aerostàtica composta d'una bola plena de gas, lo qual introdueix per medi d'un tubo o canonet, de tal modo que, ple lo globo, no sols se'n va pels aires, sí que atrau, i se'n porta, coses de molt pes, havent-ho provat ell mateix, que se'n puja amb son company, tinent general de França, amb una petita barqueta unida a dit globo; aquí en Barcelona, volent-se executar dit experiment, se féu la prova d'una com coixinera de bufetes en un gran prat d'indianes en lo carrer d'en Trentaclaus, la que al principi, no havent pres bé la direcció per volar a l'aire, se quedà encastada al sostre; i l'hereu Portell s'agafà amb la coixinera, segons se digué, i la féu eixir per la finestra i se'n pujà de manera que se perdé de vista, discorrent-se que caigué a mar, molt més allà de la llanterna.

Dia 17 de gener de 1784. Quedant placada la tarda del 26 de gener per l'elevació del gran globo aerostàtic en lo prat de les indianes en lo carrer d'en Trentaclaus, a les tres hores de la tarda, sabent-ho la gent d'esta ciutat, acudiren al puesto per­sones de superior esfera que s'havien subscrit amb paga de mig duro per en­trar a veure la màquina aerostàtica. I per veure pujar al tal globo ple de gas se ufanaren a la muralla persones de totes classes, edats i condicions; una infinitat de cotxes parats, amb senyores dintre, en lo descenso de la mu­ralla de Terra, hacia les Atarassanes i portal de Santa Madrona; los terrats, porxades, torratxes i campanars de la Seu, del Pi i altres, ocupats de gent per l'observació del globo. Havent-ne elevat un de petit, com una bomba de paper, que pujà tant fins a perdre's de vista entre los núvols, prenent la direcció al llevant, per ser lo vent del ponent. Esta bola anà molt bé, però la grossa, que s'esperava amb tanta ànsia que muntàs, no pogué, per haver-se algo espatllada al començar-se a aixecar. I se diu que serà lo dijous vinent, dia 29, a les onze hores abans del migdia.

Dia 30 de gener de 1784, a les vuit hores del dematí s'ha lograt lo desitjat fi que pujàs a l'aire la gran màquina aerostàtica, pues ha muntat com dos vegades sa elevació de la muntanya de Montjuïc; i havent-se foradat, s'ha deixada caure, emperò lentament, fins a quedar més avall de les teulades, envers detràs de la iglésia de Sant Agustí, contemplant-me-la jo des de dalt de la torratxa de ma casa. Uns alarits de gent s'han oït de per tots los terrats i dalt al campanar del Pi al començar a pujar aquella com hetxura de fanal de popa, que movia a atenció a tothom mentres que pujava recta com un fil.