Diputació de Girona - 2003 - Girona
El comte Arnau recordat des de Cuba
Rebenta la tramuntana, i els pagesos diuen que es el comte l'Arnau que passa.
Comte l'Arnau
valga'ns Déu, val.
Amb udols de fera dels cimals s'esmuny, s'estinella per les cingleres i s'esbauda per la plana.
En sa sardana histèrica bota, brunz, eixorda; esmicola sembrats, arrenca arbres; estimba, arrasa, alçaprema. A son fueteig els golfos grinyolen, els portals gemeguen, els gossos lladren, i tremolen tinells, cingles i gorges.
La tramuntana brama.
Vertiginosa camina, roda; xiula i més enllà xiscla; gira i tot ho destria; eixona, despulla, trombolla, esglaia, mata, trinxa, i a son concert de notes tètriques sembla que l'infern es desborda, i diuen els pagesos que és el comte l'Arnau que bufa i passa.
Comte l'Amau
valga'ns Déu, val.
La processó de Santa Cristina
Davant Fanals, la processó s'atura
quan es veu el perfil d'un campanar.
De cara al santuari marià
un prec comú s'eleva vers l'Altura.
Els vogadors, sol·lícits, tenen cura
d'alçar enardits els rems, amb fermà mà.
La Salve va escampant-se mar enllà
com si emprengués una altra singladura.
L'escena del moment és ben sublim.
El sentiment pregon que tots sentim
fins a l'entranya més adusta arriba.
Pel rem gastat, allargassat i prim,
rellisca lentament un regalim
com una dolça llàgrima furtiva.