Ajuntament de Vilafranca del Pendès (Vilafranca del Penedès), 1994
Campanar vibrant
Hi ha festa al poble
i vibra de goig el campanar.
Les campanes són preses de follia
i busquen la clara llibertat;
fan esforços per llançar-se al carrer
de cap
i volten i més volten
ertes les faldilles voleiants.
La pedra tostada pel sol
és vibrant
i canta l'hora, el matí i el dia
i canta el sol amb veus de metall.
És diumenge en festa;
la gent ha desertat
—mudada i joiosa—
dels bancals.
Vibra el campanar i crida
a missa, a riure i a gojar.
Canta el gegant de pedra
l'harmònica pietat.
Les pedres s'apreten per no caure
damunt les pedres del carrer en soledat.
La missa ja comença.
La gent es dins la nau.
Les campanes són preses de mutisme.
Navega la gent resant,
i encara del gegant tremola
son cor vibrant.
Aire de ventall
Tusta el pit, oh mon ventall,
tot cridant la primavera.
Desperta el cor: escampall
de mots vius d'amor primera.
L'aire és fresc: talment l'oreig
que porta cançons marines
-vela hissada- i les gavines
que exornaran el festeig.
¡Cor despert! ¡Ventall d'estiu!
S'estova l'Amor, etern...
Per si mai vingués l'hivern
venta, ventall, el caliu.
Somnis i roses
2
Dins la Ciutat circulen els tramvies
fent grinyolar cristalls i ferro alhora,
cridant l'Amor que duu enganxat als llavis
cançons i flors amb ales.
Van afuats, com monstres que percacen
somnis roents, curulls de sucre i menta.
Porten a dins parelles jovençanes,
il·lusions transides de pintura
blava com cel lluent i sens recança,
com llur somrís dissolt amb llum de lluna
quan va pel cel més alta que l'arbreda.
Nocturn
Al poeta B. Artola i Tomàs
La lluna acaça les estrelles
i fa vent gregal.
Les finestres
tanquen
les parpelles
i dorm el poble
un somni fantasmal.
Una porta esbatanada
tanca furienta el seu portó.
Tremola una casa
i cruixen els vidres
d'un balcó.
Al cantó
vigila
el llum d'oli
d'un Sant Francesc llagat,
la crinera
lleonina
d'una acàcia
i un gat.
I passa l'home del farol
cantant
les hores serenes
que la lluna
amorosida
s'ha oblidat.
Llaus a la Font d'En Segures
La Font d'En Segures, de nit,
és un tal bell racó de món
que el silenci august i pregon
da sempre un consol infinit.
Lloc per esplaiar l'esperit
a camp ras les muntanyes són
una ampla mar de pedra, a on
les ones del verd s'han guarnit.
Al cel la Formosa estrelada
és tan a proa, que a ser mirada
convida tan gran lluïssor.
I si llavores l'espai creua
furent estel, l'ànima meua
té un fervent èxtasi d'amor.