Edicions 62 - 1981 - Barcelona
Va esser bell, per un moment, que la roda de davant, la dreta, deixàs de sobte d'aixecar pols: estava enlaire
—Anglès Animal, Anglès! Queim!
Les paraules, com animalets casolans que no frissen, arribaven tard.
Les altres tres, les rodes, sí que en feien, de pols. El cotxe pegà un gran sotrac i, dins el maleter, sonà la caixa de les eines. Ara, l'altra roda davantera, l'esquerra, també deixà de fer pols i relliscà lliure dins la claror de l'aire mentolat. La dona pegà amb el cap al seient de davant, quan el vehicle féu com una reverència seca i curta. Encara, a darrera, les rodes aixecaren un moment de pols vermella, solcaren trontollant una faixa de pedregam i quedaren definitivament alliberades, enlaire. Lliure el rodam el motor giscà terriblement Totalitzant la reverència, el cotxe volava, cap avall. La dona mig endevinà que la força canviava de mans i alçà el cap. Pogué veure encara un penyal gros acostant-se al parabrisa, omplint el panorama. La màquina grufà de morro. Al paraxocs li començà un renou metàl·lic, paorós, que el recorregué, canviant el so a cada pam, fins al portamaletes. Tot seguit, la planxa començà a arrugar-se: primer el parafang dret, que saltà, fàcil, com un paper mastegat i estrepitós. L'Anglès va ser a temps de sentir una gran punyida enmig de les costelles, abans de vomitar sang damunt el parabrisa. Al fons del cotxe, N'Andreu Milà s'aferrava, com a un suro, al seient de davant, i, xiulant fi, li arribà a la cara una calabruixada de vidre pulveritzat. La dona era més lleugera: saltà sobre l'Anglès, que, d'una glopada de sang, li xopà la cabellera, inútilment rossa, i, les mans fermades encara sota els genolls, pegà una colzada terrible, a la dreta, al pols de l'Eivissenc, que mufava la guantera amb el cap. El cotxe completà el primer tomb. Semblà, un instant, que una branca d'ullastre volgués omplir tota la vista, però just rapinyà rabiosament la cara de la dona, i es retirà conformada. El segon capgirell fou més esvalotat, però l'Anglès no ho notà. Tampoc l'home alliberat, que precedia el cotxe cap avall. I just just si ho notà la dona, que, amb el cap crullat, ja no sabia per on tenia les oracions. L'home de darrera anava ample, i pegava de part a part protegint-se instintivament el cap amb els braços. El motor es va deturar, innecessari: sonava un renou tan ferest que no se'l sentí callar. Just quedava profunditat. Ja, per a un quart de volta, de morro, i el cotxe, canviant el rumb, encara en va fer, de costat, una de sencera.
Ben aviat, ferros, homes, fustes, tot quedà adesat en terra, servant definitiva compostura.
I el gran silenci del barranc, que, davall davall, covava, emergí de fresc. Tot seguit les cigales, potser, augmentaren una mica el to.
Tamborada per a un romanç de cec
Escoltau aquesta la vera història
de la vida i mort de n'Andreu Milà
anomenat del pedregar
que penedit de fets i mal exemple
l'alta justícia va passar a garrot
a la presó de ciutat
la matinada primera de l'octava de Santa Caterina
per delicte d'haver donat mort
per foc i bala
a una dona dita Poderosa de malnom
i Joana Valentí per les aigües sagrades
estanquera segons llei
de la plaça dels Corders
a la capital de les illes.
Que en nom del pare i del fill
ens serveixi d'exemple i escarni
i ens faci créixer el seny i la discreció
i minvar l'instint dels malifets
perquè així puguem
morir tots en pau de pròpia naturalesa
i reunir-nos un dia
i tard
al regne del Sant Esperit
amén.
Aquí el narrador creu d'interès que l'ocupadíssim lector doni una ullada a alguns retalls de premsa, que per a ell tradueix:
"Un crim ferest es va cometre ahir a la nostra ciutat. Hora aproximada, dues i mitja de la tarda. Escenari, l'únic pis de la casa número tretze de l'antiga i recollida plaça dels Corders, a un dels barris tradicionalment mes tranquils d'aquesta capital.
El delicte, la qualificació legal del qual fixarà al seu moment la nostra competent autoritat judicial, però que, amb caràcter provisori, ens atrevim a situar dins l'específic camp del robatori amb homicidi, ha tingut la seva víctima en la persona d'una venerable senyora de seixanta-sis anys, estimada i ben considerada dels veïnats i coneguts, propietària de la vivenda que amb la seva filla habitava i de l'estanc obert als baixos del mateix immoble.
Donya J. V. M. — tal és el nom de la dissortada i virtuosa senyora — fou trobada sense vida, ferida al pit per arma de foc, a la saleta-menjador del seu domicili. Segons sembla, foren autors de la macabra troballa uns veïns que valentment s'introduïren dins el pis — malgrat la lògica inquietud que això els produïa— després de l'estona de desconcert i titubeig sembrada en el seu ànim pel ferest sobresalt de dos tirs que sonaren, rompent la quietud de la plaça a una hora en què, confinada la gent dins les pròpies cases per raó de la canícula i de la somnolència característica de l'estona, es mostrava especialment tranquil·la".
• • •
"...per la comissió del doble crim. Perquè si execrable és la consumació de l'assassinat de la mare, no ho és menys el segrestament del qual, segons convicció que es va fent lloc dins la investigació, fou objecte la filla. Ella, efectivament, ha desaparegut sense deixar cap senyal des d'ahir a migdia. Una hora i mitja abans que se sentissin els tirs, fou vista per darrera vegada, precisament a l'instant d'introduir-se dins l'entradeta de l'escala del seu pis. De llavores ençà ha deixat d'ésser vista, havent resultat inútils tots els esforços..."